Saltar al contingut

cadira de braços

Tornar al llistat
cadira de braços
Nom de l’objecte cadira de braços
Autors / participants Vidal i Jevellí, Francesc (1848 - 1914)
Vidal y Cía. Talleres y Almacenes / producció
Lloc d’execució Barcelona
Datació 1885 - 1889
Dimensions 108.5 x 74.1 x 74.2 cm
Material noguer (fusta)
pi (fusta)
xarpellera
vellut de cotó
fibra vegetal
vellut de seda
llautó
ferro
Material / tècnica Noguera tallada, motllurada, tornejada, tenyida. Pi a l’estructura interna, vellut, cotó i seda (tapisseria i passamaneria). Crin vegetal al farcit tapissat, Iute a les cingles tapissat. Arpillera a la coberta sota seient. Llautó a les taxes. Ferro a les cantoneres reforç, rodes, cargols i claus; tapisseria
Inscripcions inscripció, XIII, Sota seient i escrit amb guix sobre el bastidor, inscripció, A.F.O // 870 TRAD, Marca estampada sobre roda amb inscripció, inscripció, 113 836, Darrere respatller sobre travesser inferior amb pintura vermella aplicada amb pinzell.
Ingrés donació Carlos Casades de Còdol, 1967
Número registre MADB 113836

Descripció

La cadira de braços, que fa parella amb la cadira de braços MADB 113835 i conjunt el canapè MADB 113834, formava part del despatx que l’empresari Pau Casades i Espoy tenia a la seva residència a Barcelona. La casa va ser construïda pel mestre d’obres Antoni Serra i Pujals i la decoració interior va ser responsabilitat de l’empresa d’indústries artístiques F. Vidal y Cía. Encara que aquests seients no s’inclouen entre els mobles dels àlbums fotogràfics del taller, hi ha arguments suficients per considerar-los sortits del taller de F. Vidal y Cía. A més de per la procedència, el canapè del conjunt porta imprès el número amb el que l’empresa marcava i identificava els models. Aquesta informació limita, també, la possible data de construcció al 1889, moment en què F. Vidal va deixar l’empresa. L’estètica de l’espai creiem que Francesc Vidal la consideraria Renaixement modern, una versió personal de la mirada als mobles del segle XVI, que combina elements del Renaixement amb altres de grecs i russos. El resultat és una proposta innovadora que es coneix popularment com a estil Vidal. Igual que a la resta de mobles que integraven el despatx, Vidal dona tint a la noguera, aplicada sobre un porus obert, cosa que li confereix un aspecte rústic i sever, que creiem que és voluntari, amb l’objectiu d’apropar-se al que a finals del segle XIX es considerava que era l’acabat dels mobles antics. Els seients han perdut la tapisseria original, que semblaria que era de pell gravada amb una mostra petita. Mónica Piera i Jaume Martínez

Bibliografia

Eclecticisme, l'avantsala del modernisme: espais i mobiliari. L'estil de l'Eixample de Barcelona

El mobiliari del Palau Casades. Patrimoni de la ciutat de Barcelona, 8 abril 2015

El Col·legi d’Advocats de Barcelona. El seu Patrimoni Artístic i Documental

Arquitectura moderna de Barcelona

Francesc Vidal : l'aposta per les indústries d'art a Barcelona (1878-1914), 140-141, 141

cadira de braços