cadira de braços

Descripció

<div>Cadira de braços de fusta de noguera de color natural. Té una estructura de muntants prismàtics serrats a escaire. Els posteriors sostenen el respatller i s’inclinen lleugerament a partir del seient i es rematen amb sengles cartel·les estriades. Són travats entre si per una xambrana inferior ampla amb talla calada de formes arronyonades, per un travesser al seient i un altre a la part superior. Els muntants anteriors a més de servir de potes suporten els extrems dels braços, i tenen una decoració d’estries amb baquetes a la part inferior. Són enllaçats entre si per una xambrana amb de- coració tallada de formes arronyonades de perfil ressaltat, i el travesser del seient. Els braços surten del terç superior i adopten una forma vogida que acaba en sengles volutes amb la cara exterior tallada en voluta.</div><div>El seient és de cuir gofrat i es fixa als travessers en quatre fileres, dues de laterals, de claus de ferro i cabota de llautó de forma arrodonida. Als extrems unes llengüetes del mateix cuir s’acoblen als quatre muntats per mitjà de dos claus. El gofrat té, molt desgastat, un dibuix amb roseta central emmarcada per triangles i rectangles amb semicercles. El respatller, també de cuir gofrat, té el mateix dibuix però contrasta amb el seient pel fet d’estar molt menys desgastat. Això i el fet que al costat dret sembli que la fixació queda una mica curta fa pensar que va ser restaurat de nou més recentment. És fixat als muntants per quatre fileres (dues de laterals) de claus de cabota gran rodona alternant amb altres de cabota més petita. Sengles llengüetes el fixen als braços. Lateralment l’estructura és travada pels travessers del seient i dos inferiors amb un costat perfilat en ballesta. Tots els emmetxats són de caixa i espiga assegurats amb clavilles rodones de fusta.</div><div>A partir del segle XVI aquest moble va ser força comú a les cases nobles i dintre de l’estament eclesiàstic fins a ser anomenat normalment “cadira de frare”. En seria un bon exemple el conjunt que es guarda al Monestir de Pedralbes o el del Museu Diocesà de Vic.</div><div><div>Sembla que l’origen caldria cercar-lo en un seient italià derivat del tron medieval a què s’haurien suprimit els plafons entre muntants per fer-lo mes lleuger i transportable. Als inicis l’estructura era com de prisma vertical, amb tots els muntants rectes sobre sabates. Amb el temps evoluciona cap a un prisma més quadrat i els muntants posteriors s’inclinen a partir del seient. A poc a poc s’hi afegeixen més elements decoratius, com les xambranes tallades o els braços de major amplada.</div><div>La seva construcció devia ser seriada a partir de la fabricació d’elements solts que després eren emmetxats. A l’inventari del taller del fuster barceloní</div><div>Pere Miquel, mort el 1530, s hi troben “vuit cadires grans de noguer sense cuiro [...], fusta de deu cadires sense embastits [sic] [...], quatre cadires setials i cinc d’espatlles”. Una vegada bastida la cadira el cuireter hi afegia el cuir, generalment gofrat amb dibuixos geomètrics, i els més rics figuratius.</div><div>Era tanmateix un moble de les classes benestants o eclesiàstiques, com es pot verificar als inventaris d’època, entre altres raons, a més del cost, perquè a les cases més humils no hi havia prou espai, i a part que portava una connotació d’autoritat o excel·lència (Feduchi 1957, p. 22-23; Escudero; Mainar 1976, p. 23; Aguiló 1993, p. 139-142; Castellanos 1990, p. 83 i 95-96).</div><div>La seva fabricació va tenir una represa important al segle XIX, dintre dels moviments historicistes.</div><div>Miquel Àngel Alarcia</div></div>