Diana caçadora
Volver al listado| Nombre del objeto | tapiz |
|---|---|
| Título / Nombre propio | Diana caçadora |
| Autores / participantes | Aymat, Tomàs (1892 - 1944) |
| Lugar de ejecución | Sant Cugat del Vallès |
| Datación | 1923 |
| Dimensiones | 264.5 x 237 x 1 cm |
| Material |
lana algodón yute |
| Material / técnica | Nudos de alfombra (probablemente nudo turco) de hilos de lanas multicolores, sobre tejido de tafetán. Tejido: urdimbre de algodón y trama de yute realizado en un telar manual; ordit; trama |
| Ingreso | accessión Palacio Real de Pedralbes, 1924 |
| Número registro | MADB 16816 |
Descripción
<div>El tapís és realitzat amb el punt de catifa nus turc fet a mà. Els fils emprats per als nusos són de llana dura de dos i quatre caps d’Extremadura, tintada a la Manufactura Aymat, i els del teixit de base de jute i cotó. El tipus de nus, les llanes i el jute atorguen consistència i durabilitat a la peça. Malgrat estar realitzat amb tècnica de catifa, se’n diu tapís perquè es penja a la paret.</div><div>La composició, equilibrada, és quasi quadrada. El fris, que emmarca l’escena, és de motius geomètrics: quadres i rombes alternats, cinc a les franges horitzontals i sis a les verticals. La figura femenina central representa Diana caçadora, amb arc i fletxes a la mà. Vesteix una brusa recta amb coll de pic i una faldilla també recta, curta i transparent, estampada de flors. Duu un mocador i els cabells llargs que voleien al vent. D’una senzillesa sofisticada, lleugera i dinàmica, representa la modernitat en contraposició a l’estètica modernista anterior. Sense sabates ni barret, el personatge és un reflex de la vida a la natura. Darrere seu apareixen un cérvol i sis ànecs en una acció de fugida. Tots els elements principals suggereixen moviment. Està rodejada de plantes i flors, que representen un cert exòtisme: roses (Rosa rugosa), fulles de palmera amb inflorescències (Phoenix), pinyes (Ananas comossum), dàlies (Dahlia), atzavares (Aloe pitera) i flors d’Ipomea. Tots els elements principals representen el moviment. El fons blau fosc amb estrelles de la nit contrasta amb la imatge clara de la dona, els animals i la vegetació. A la franja superior, les inscripcions T. Aymat a l’esquerra i a la dreta Sant Cugat certifiquen que va ser realitzat a la Casa Aymat.</div><div><div>El disseny del tapís consisteix en un dibuix preparatori i un projecte que amplia el dibuix fins a escala 1:1, amb motius dibuixats amb carbonet sobre paper d’embalar. Aquests es copien en una quadrícula que permet calcular el nombre de nusos i definir els colors. Després el patró quadriculat es col·loca al teler manual, on es teixeix la base sobre la qual es fan els nusos de la catifa al mateix temps, amb una passada de nus amb fil doble i dues passades de trama. Finalment es retallen els caps de llana que sobren.</div><div>Es coneixen dues versions del tapís Diana caçadora, el del Museu del Disseny i el del Museu del Tapís Contemporani de Sant Cugat. El tapís del Museu del Disseny va ser realitzat el 1923 i exposat al salonet de te de Santiago Marco, a l’Exposició Internacional del Moble i de la Decoració d’Interiors de Barcelona del mateix any, on va rebre el gran premi. Del 1924 al 1926, aquest tapís presidí el boudoir de la reina, al Palau de Pedralbes, projectat per Santiago Marco, Lluís Bracons i Tomàs Aymat. Als dormitoris reials de Pedralbes, també hi havia una pintura mural de Diana, que era la deessa verge de la caça, la natura i la lluna a la mitologia romana. El tema i la seva representació responien als interessos del noucentisme, que exaltava la natura, especialment el Mediterrani i el classicisme grecoromà. Del 2004 al 2012 el tapís ha format part de l’exposició Objectes/Subjectes. Una visió des de la Barcelona que dissenya, al Palau de Pedralbes.</div><div>L’altra versió del tapís es troba al Museu del Tapís Contemporani de Sant Cugat i va ser fet el 1924, molt similar a l’anterior, amb unes mides lleugerament diferents (252 x 232 cm) i la inscripció Aymat, Sant Cugat a dalt a la dreta. Es va exposar a l’Exposició Internacional d’Arts Deco- ratives i Industrials Modernes de París del 1925, on una selecció d’artistes i decoradors va representar Catalunya al Grand Palais i les galeries Saint Dominique, on en l’estand de les catifes i tapissos Diana i La verema de Tomàs Aymat i els mobles d’A. Ibáñez van rebre el Gran premi. El 1994, el tapís Diana s’exposa a la mostra “Noucentisme” i a “Tomàs Aymat, l’artista, la manufactura” el 2007. El 2013 va ser donat per Adolf Aymat al Museu del Tapís Contemporani de Sant Cugat, on es pot veure exposat.</div><div>L’autor i director de la manufactura, Tomàs Aymat (Tarragona, 1891- Barcelona, 1944), va ser professor de l’Escola Superior de Bells Oficis i de la l’Escola Tècnica d’Oficis d’Art. Va estudiar la tècnica dels tapissos i la manufactura dels Gobelins a França. Joaquim Folch i Torrres afirma: “Hom té la culpa de que en Tomàs Aymat faci tapissos i alfombres. Un dia de l’any 1913, a París, on vivíem junts, vàreig dir a l’Aymat que aquest ofici feia per ell... [...] Així, la moderna Barcelona dels tapissos pintats i de les tapisseries i alfombres importades, té a la mà una indústria que respon als projectes dels decoradors més exigents” (Folch i Torres 1924). El 1920 crea la Manufactura Aymat de tapissos d’alt lliç i catifes nuades a mà. Aymat va ser vicepresident del Foment de les Arts De- coratives (amb Santiago Marco de president) del 1921 al 1927. A la seva mort el 1944, l’activitat de la manufactura s’atura. El 1955, l’empresari Miquel Samaranch la posa de nou en marxa i crea l’Escola Catalana del Tapís, en sintonia amb la revolució conceptual i tècnica que es produeix a l’art tèxtil internacional.</div><div>Fins a la Guerra Civil, els tapissos i catifes d’Aymat beuen dels corrents de modernitat contemporanis, especialment del noucentisme i de l’Art Déco, i després esdevenen més historicites. A l’Exposició de Paris, es mostren tres tapissos de la casa Aymat que representen Venus. Al Boudoir Améthyste de Santiago Marco i a l’estand de Vda. de Josep Ribas, el tapís La primavera –ara al Museu de Montserrat– recorda el de Diana, però darrere la figura femenina hi ha dos cérvols, ocells i núvols. Els tapissos tenen un aire de família amb les obres de Xavier Nogués, amb qui Tomàs Aymat va col·laborar, tant a l’escola com a la manufactura. Aquesta obra, representació pictòrica d’un jardí idealitzat, s’emmarca dins el corrent del noucentisme, que busca el “nou”, la modernitat, amb unes línies depurades i una natura imaginada d’entorns mediterranis. El moviment recerca les essències estètiques i ideològiques en les tradicions i les arts populars, així com en un món clàssic grecoromà, per definir uns nous paràmetres estètics, dels quals el tapís Diana caçadora és un bon exemple.</div><div>Sílvia Ventosa</div><div> </div></div>
Historia del objeto
Peça provinent de l'amoblament del Palau Reial de Pedralbes
Bibliografía
Anuari del Foment de les Arts Decoratives 1924-1925. (1925). Barcelona: Oliva de Vilanova, làm. XXV
Tomàs Aymat, l’artista, la manufactura
Exposició Internacional del Moble i Decoració d’Interiors
Foment de les Arts Decoratives. Raport, Exercici del primer d’octubre a fi de setembre de 1923 (segona època), 64
FAD 80 anys. Dels Bells Oficis al Disseny Actual