consola, tocador

Descripció

Espectacular tocador del model de consola, construït sota els paràmetres de l'estètica Maria Cristina i amb els nous materials que l'estil Imperi va introduir en el mobiliari espanyol: tapes de marbre, fulloles de caoba i xacaranda i aplicacions en talla daurada d'inspiració clàssica i sempre en composició simètrica a partir d'un eix central. Si fins al segle XVIII els tocadors eren mobles de proporcions humanes, ideats per a l'ús femení, la influència francesa els converteix en peces imponents, en forma de consola amb mirall, dissenyats per arquitectes d'acord amb la resta de mobles del dormitori. Eren peces de representació més que no pas d'ús, sobre el tauler de marbre de les quals es col·locava un tapet amb els flascons, els pots, el mirall de mà i altres estris, normalment de plata, per al pentinat i arranjament personal. El tocador, que havia format part del dormitori del rei al Palau Reial de Pedralbes, mostra una qualitat excel·lent, especialment en la feina de la marqueteria, on es combinen sanefes extretes de la gramàtica clàssica amb d'altres de naturalistes. Destaca la perícia de l'artesà en l'elaboració de les garlandes que decoren les columnes que sostenen el mirall. És interessant fixar-se que, igual que ocorre amb altres tocadors d'aquesta tipologia i època, el calaix central s'obre a partir d'un pany amagat al travesser que li dóna suport per no trencar el dibuix de la marqueteria frontal, i que sota la lleixa inferior s'obren dos calaixos també ideats perquè passin desapercebuts. Mónica Piera<div><br></div><div>Construcció Taula: cintura construïda amb dos bastiments units per posts horitzontals. El superior dóna entrada al tauler de pi amb posts de banda a banda, on descansa el marbre, que s'ha retallat per deixar espai als muntants del mirall; l'inferior es reforça amb les guies del calaix, que uneixen el darrere amb el travesser davanter. Al centre d'aquest s'amaga el pany del calaix. Els muntants que sustenten la taula, entrats a trau i metxa al marc de la cintura i al prestatge inferior. La part inferior dels davanters, emmetxats als muntants posteriors. Les mènsules sota els muntants, encolades. El prestatge, construït amb un bastiment amb monjo central que dóna cabuda a les guies dels dos calaixos. Les potes, emmetxades. El calaix de la cintura: els costats, entrats respecte de la llargada del davant, emmetxats amb sis cues d'oronella manuals, però primes davant i darrere. Fonadura d'una sola post posada de banda a banda, encadellada a tres cares i clavada al darrere. El pany se situa a sota del travesser inferior. Els agafadors rebaixats s'amaguen per la part inferior del davant. Els costats, per la part interior, porten un cadell per on llisca una lleixa d'una sola post que ocupa un terç de l'ample del calaix. Els calaixos del prestatge: costats emmetxats amb quatre fines cues d'oronella davant i tres darrere. Fonadura encadellada a tres bandes i clavada al darrere. S'obren per agafador rebaixat a la part inferior del davant. Mirall: els muntants, emmetxats al tauler de la taula i a l'entaulament. El mirall, encadellat a un bastiment i assegurat amb un plafó pel darrere. El coronament, emmetxat a la cornisa. [Estudi raonat llarg Monica Piera]</div>