calaixera, tocador

Descripció

<div>Tocador en forma de calaixera amb escambell de cos bombat, davant serpentí, cantells davanters aixamfranats i peus en mènsula. L’exterior és xapat amb regruix d’arrel de noguera emmarcada per bandes de la mateixa fusta col·locada a contraveta. El contorn dels dos taulers és acabat amb una motllura en quart de bossell.</div><div>El frontis s’organitza amb quatre calaixos separats per travessers vistos i amb motllura de bec d’oca que dissimula les juntes. S’obren directament amb la clau i els escuts són de llautó fos amb decoració vegetal simètrica. L’escambell és de perfil curvilini amb porta central entre dos calaixos més baixos. Dóna suport al mirall que presenta la lluna gravada a la mola amb roleus i fullatge a partir d’una au, i es protegeix amb un marc motllurat i arquejat de contorn mixtilini. Aquest es fixa a la calaixera amb un suport de dos muntants treballat amb exuberant talla daurada vegetal de gust rococó, que es prolonga des del coronament fins a la part alta de l’escambell.</div><div><div>La construcció del buc és de muntants i travessers emmetxats. Els costats i el darrere són construïts amb posts verticals encadellades entre si. Presenta fonadura col·locada de davant a darrere. L’estructura de l’escambell és emmetxada directament al tauler de la calaixera i construïda amb envans gruixuts, mentre que les motllures i les potes són encolades i clavades. Els calaixos, que llisquen sobre guies laterals, presenten grans cues d’oronella reforçades per claus. El superior de la calaixera està subdividit en compartiments amb petits envans clavats. La porta de la capella es fixa amb golfos plans i tanca amb galze. Tot el regruix d’arrel exterior és encolat i reforçat amb abundats puntes de ferro. El marc del mirall descansa directament sobre el tauler de l’escambell i, pel darrere, es cargola amb perfils angulars. El mirall se sustenta amb una barra de ferro vertical cargolada a la part central del darrere de l’escambell i una barra horitzontal arquejada que entra amb cargols en dues abraçadores situades a cada costat del marc i li permeten bascular lleugerament.</div><div>Les característiques formals i els materials utilitzats en aquest moble responen perfectament a la producció catalana de luxe: un cos sòlid amb calaixos pràcticament fins al terra de formes sinuoses i cantells aixamfranats contrasta amb un esplèndid i atrevit mirall de gust rococó. Com en altres mobles de l’època, l’estructura del buc s’ha xapat de regruix d’arrel de noguera, una fusta rica cromàticament però difícil de treballar, especialment en gruixos considerables, com ara els 2 mm d’aquest cas. Per assegurar la fixació, l’artesà va utilitzar la cola, però també infinitat de puntes de ferro que actualment són visibles a causa de l’oxidació. La construcció interior poc polida en fusta de ribera amb la inclusió de claus de forja ajuda igualment a identificar-ne la procedència.</div></div><div><div>La calaixera tocador consisteix en una calaixera amb escambell a petita escala amb un mirall reclinable a sobre. És una nova tipologia del segle XVIII d’ús femení que va entrar a Catalunya per influència anglesa i que es va convertir en un dels mobles més interessants de la producció local, com demostren els exemplars arribats fins a nosaltres i les descripcions documentals. No desbanca altres models de tocador o lligador que derivaven de la taula. El fet que la calaixera suposés una novetat en els interiors domèstics generà una ràpida difusió entre les classes altes catalanes i un extraordinari desenvolupament, únic a Europa.</div><div>És un moble de guardar més que de suport. Servia com a joier, a més de contenidor de béns personals de la dona, i això portà que tingués una consideració social destacada entre les classes benestants. Els compartiments de l’escambell i el calaix superior de la calaixera ajudaven a organitzar els objectes petits, com ara joies, cintes i aplicacions del pentinat, mentre que la inclinació graduable del mirall permetia que la propietària, asseguda davant el moble, pogués controlar com l’arranjaven. Habitualment el tocador es col·locava en una estança ideada per al seu ús, que va rebre el nom de tocador, pentinador o simplement requartet o recambró i que solia estar situat al costat de l’alcova de la senyora de la casa, decorat curosament a la moda.</div><div>Aquesta calaixera tocador formava part de la col·lecció d’obres d’art de l’industrial Maties Muntadas que l’Ajuntament de Barcelona va adquirir el 1956 a les seves filles Carme, Josefa i Francesca.</div><div>Mónica Piera</div></div>