consola, tocador
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | consola, tocador |
|---|---|
| Lloc d’execució | Catalunya |
| Datació | 1825 - 1850 |
| Dimensions | 220 x 130 x 58.7 cm |
| Material |
caoba (fusta) llimoner (fusta) banús (fusta) pi (fusta) arbre de ribera (fusta) os pa d'or pintura marbre vidre tintura de plata ferro |
| Material / tècnica | Caoba a l’exterior; llimoner de Ceilan i banús a la marqueteria; pi i arbre de ribera a l’estructura interior; os per als botons laterals dels muntants; pa d’or i pintura per al coronament i la decoració dels muntants davanters; marbre de Tortosa al tauler; vidre i solució platejada al mirall; ferro al pany. Vogit, aplacatge, motlluratge i marqueteria al cos de la taula i al marc del mirall; tornejat a les potes, als muntants i als discs decoratius de les potes davanteres; talla, calat, daurat i pintura al coronament; daurat al mixtió als muntants davanters.; vogit; aplacat; motlluratge; marqueteria; tornejat; talla; calat; daurat; pintat; daurat al mixtió |
| Ingrés | donació Pilar Cañardo i José M. Mulleras, 1966 |
| Número registre | MADB 71702 |
Descripció
Interessant tocador que manté una proporció i materials heretats de la producció ferrandina, adaptat a la tècnica i la decoració pròpies del primer gust isabelí. La seva qualitat constructiva i decorativa és molt bona, sense estalviar en materials, i el seu estat de conservació és òptim. Efectivament, les imponents proporcions del moble, la combinació de les palmes de caoba amb la talla d'inspiració clàssica, el tauler de marbre - pedra marbre, com es deia a l'època - o el daurat al mixtió aplicat sense preparació sobre la caoba, són característiques repetides en el moble català d'època ferrandina, l'èxit del qual les va mantenir en voga durant dècades i que en aquest exemplar es combinen per oferir un resultat elegant. Responent a la producció d'un avançat segon quart de segle, s'han arrodonit els perfils, cosa que ofereix un moble més suau i adequat al públic burgès, i les xapes s'han enriquit amb treballs de marqueteria que representen flors i aus, motius que acabaran convertint-se en els preferents del moble isabelí. La marqueteria distribuïda en franges horitzontals omple una gran part del front. S'elaborava en tallers especialitzats que oferien una producció de qualitat més o menys seriada. Per això podem entendre la repetició de motius d'un moble a un altre amb només petites variacions. Dissolts els gremis, aquests mestres que treballaven en diverses ciutats amb xapes exòtiques eren considerats ebenistes i es distingien de la resta d'artesans de la fusta. Les seves realitzacions, a més, solien acabar-se amb vernís, fet que els conferia un altre element de distinció respecte d'altres treballs de fusteria. Mónica Piera
Bibliografia
Feduchi, L.M. (1969). El Mueble. Barcelona: Polígrafa
Mainar, J. (1976). El Moble català / fotografies de Francesc Català Roca. Barcelona: Destino
Marqueteries a la conca del Mediterrani, 89, 89
Tocadors. Galeria d’estudi. Col·lecció del Museu de les Arts Decoratives de Barcelona
