consola, tocador

Descripció

Interessant tocador que manté una proporció i materials heretats de la producció ferrandina, adaptat a la tècnica i la decoració pròpies del primer gust isabelí. La seva qualitat constructiva i decorativa és molt bona, sense estalviar en materials, i el seu estat de conservació és òptim. Efectivament, les imponents proporcions del moble, la combinació de les palmes de caoba amb la talla d'inspiració clàssica, el tauler de marbre - pedra marbre, com es deia a l'època - o el daurat al mixtió aplicat sense preparació sobre la caoba, són característiques repetides en el moble català d'època ferrandina, l'èxit del qual les va mantenir en voga durant dècades i que en aquest exemplar es combinen per oferir un resultat elegant. Responent a la producció d'un avançat segon quart de segle, s'han arrodonit els perfils, cosa que ofereix un moble més suau i adequat al públic burgès, i les xapes s'han enriquit amb treballs de marqueteria que representen flors i aus, motius que acabaran convertint-se en els preferents del moble isabelí. La marqueteria distribuïda en franges horitzontals omple una gran part del front. S'elaborava en tallers especialitzats que oferien una producció de qualitat més o menys seriada. Per això podem entendre la repetició de motius d'un moble a un altre amb només petites variacions. Dissolts els gremis, aquests mestres que treballaven en diverses ciutats amb xapes exòtiques eren considerats ebenistes i es distingien de la resta d'artesans de la fusta. Les seves realitzacions, a més, solien acabar-se amb vernís, fet que els conferia un altre element de distinció respecte d'altres treballs de fusteria. Mónica Piera