Saltar al contingut

consola, tocador

Tornar al llistat
consola, tocador
Nom de l’objecte consola, tocador
Lloc d’execució Catalunya
Datació 1825 - 1850
Dimensions 220 x 130 x 58.7 cm
Material caoba (fusta)
llimoner (fusta)
banús (fusta)
pi (fusta)
arbre de ribera (fusta)
os
pa d'or
pintura
marbre
vidre
tintura de plata
ferro
Material / tècnica Caoba a l’exterior; llimoner de Ceilan i banús a la marqueteria; pi i arbre de ribera a l’estructura interior; os per als botons laterals dels muntants; pa d’or i pintura per al coronament i la decoració dels muntants davanters; marbre de Tortosa al tauler; vidre i solució platejada al mirall; ferro al pany. Vogit, aplacatge, motlluratge i marqueteria al cos de la taula i al marc del mirall; tornejat a les potes, als muntants i als discs decoratius de les potes davanteres; talla, calat, daurat i pintura al coronament; daurat al mixtió als muntants davanters.; vogit; aplacat; motlluratge; marqueteria; tornejat; talla; calat; daurat; pintat; daurat al mixtió
Ingrés donació Pilar Cañardo i José M. Mulleras, 1966
Número registre MADB 71702

Descripció

Interessant tocador que manté una proporció i materials heretats de la producció ferrandina, adaptat a la tècnica i la decoració pròpies del primer gust isabelí. La seva qualitat constructiva i decorativa és molt bona, sense estalviar en materials, i el seu estat de conservació és òptim. Efectivament, les imponents proporcions del moble, la combinació de les palmes de caoba amb la talla d'inspiració clàssica, el tauler de marbre - pedra marbre, com es deia a l'època - o el daurat al mixtió aplicat sense preparació sobre la caoba, són característiques repetides en el moble català d'època ferrandina, l'èxit del qual les va mantenir en voga durant dècades i que en aquest exemplar es combinen per oferir un resultat elegant. Responent a la producció d'un avançat segon quart de segle, s'han arrodonit els perfils, cosa que ofereix un moble més suau i adequat al públic burgès, i les xapes s'han enriquit amb treballs de marqueteria que representen flors i aus, motius que acabaran convertint-se en els preferents del moble isabelí. La marqueteria distribuïda en franges horitzontals omple una gran part del front. S'elaborava en tallers especialitzats que oferien una producció de qualitat més o menys seriada. Per això podem entendre la repetició de motius d'un moble a un altre amb només petites variacions. Dissolts els gremis, aquests mestres que treballaven en diverses ciutats amb xapes exòtiques eren considerats ebenistes i es distingien de la resta d'artesans de la fusta. Les seves realitzacions, a més, solien acabar-se amb vernís, fet que els conferia un altre element de distinció respecte d'altres treballs de fusteria. Mónica Piera

Bibliografia

Feduchi, L.M. (1969). El Mueble. Barcelona: Polígrafa

Mainar, J. (1976). El Moble català / fotografies de Francesc Català Roca. Barcelona: Destino

Capella, J., Larrea, J. Maestre, V. (com.). (1994) Moble català: Palau Robert, 21 de febrer - 24 d'abril de 1994 [catàleg d'exposició]. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura

Piera, M. (1999). El Moble a Catalunya: l'espai domèstic del gòtic al modernisme. Manresa: Fundació Caixa Manresa

Marqueteries a la conca del Mediterrani, 89, 89

Tocadors. Galeria d’estudi. Col·lecció del Museu de les Arts Decoratives de Barcelona

Diccionari dels oficis del moble i de l'interiorisme

consola, tocador