tocador, taula

Descripció

Aquest tocador respon a la reforma estructural que va experimentar el model de taula tocador a finals del segle XVIII, fent efectiva la influència clàssica. La seva estructura s'adapta a formes geomètriques senzilles, concretament al rectangle del tauler i a l'octògon del mirall, vesteix l'exterior d'un suau color crema, i els motius representats es limiten als extrets de la gramàtica clàssica: paterae, bustos, bagues, perles i fulles d'aigua. Una mirada detallada als bustos que flanquegen el mirall permet adonar-se que la talla de l'esquerra representa una dona jove, mentre que la de la dreta és una dona madura. Aquesta clara al·lusió a l'ineludible pas del temps converteix el tocador en una vanitas i desafia el desig d'eterna joventut de la dona que s'asseu davant del mirall. El tocador és, per tant, sempre necessari: quan s'és jove per lluir i quan s'és més gran per dissimular l'edat i aconseguir un aspecte agradable i saludable. En realitat, aquesta iconografia relacionada amb el pas del temps es repeteix en la producció catalana de mobles d'època Carles IV, especialment en tocadors, consoles i calaixeres, on tant en els treballs de talla com en les marqueteries reconeixem motius relacionats amb aquest tema. Tenint en compte que aquests mobles podien formar part de regals de casament, la iconografia s'ha de relacionar amb la promesa d'amor etern. Així, aquestes peces del mobiliari domèstic no recuperen l'estètica clàssica d'una manera superficial, sinó que participen dels seus ideals i els transmeten, i ens recorden que les civilitzacions antigues són el germen de la nostra cultura. Mónica Piera