lligador (taula de tocador de senyora)

Descripció

Aquest tocador formava part del dormitori que Charles Bouvard, fabricant de la cervesa Moravia, va comprar a Joan Busquets per valor de 15.250 pessetes. El 1927 va ser descrit en la documentació del taller amb els termes següents: «Mobiliario para dormitorio, estilo moderno, lacado verdaderé gris y plata con motivos florales policromados, según bocetos originales compuesto de un armario, dos camas gemelas, dos mesas de noche, una "poudreuse" con lámparas eléctricas articuladas, un sillón y un pouf, dos lámparas aplique de hierro, lacado y metal repujado plateado oxidado y un plafonnier y una cornisa lacada igualmente para el tapiz fondo de camas». El dormitori va arribar al museu gràcies al llegat de l'assistenta de la família, la senyora Maria Abrate, qui el va rebre en herència del matrimoni Bouvard en morir sense descendència. En aquesta peça, Busquets trenca decididament amb les propostes clàssiques d'altres conjunts seus i aposta per la modernitat estètica, que, unida a la laca que la cobreix, ofereix un tot original de gran interès. Prenent com a punt de partida la tipologia de taula tocador, abandona l'estructura tradicional de quatre potes per crear una taula ovalada sobre plataforma central on ubica un coixí per als peus. La incorporació dels aplics elèctrics incideix en l'aspecte innovador del moble. D'aquesta manera, amb canvis senzills, Busquets aconsegueix replantejar-ne la tipologia, que repeteix amb lleugeres variacions en diversos encàrrecs que va portar a terme durant aquells anys. Les fonts d'inspiració per a aquest moble, que ell denominava d'«estil modern», les troba en les versions exòtiques de l'art déco que van omplir els interiors europeus dels anys vint i trenta i que evocaven el món sensual, excitant i decoratiu. Bracons va ser l'introductor de la laca japonesa a Catalunya després del seu aprenentatge a París i la va aplicar en mobles d'artistes famosos, com és el cas de Joan Busquets. De tota manera, en aquest tocador hi ha dubtes sobre si ell és l'autor de la laca o, per contra, va ser-ne la seva dona, Enriqueta Pascual Benigani, ja que, encara que es va publicar que ella n'era l'autora, en aquell temps Bracons va abandonar la llar i va deixar a la seva casa barcelonina obres acabades que ella va vendre i materials que va continuar fent servir. Mónica Piera