tocador

Descripció

Es tracta d'un tocador de la tipologia d'armari construït als tallers de l'Adolf Rius i Satorra, que segueix dissenys procedents de París. En concret, aquesta estructura de volums geomètrics marcadament baixos i dominada per un gran mirall, la trobem infinitament repetida amb exemples de Jallot, Soubrier, Saddier, Lahalle o Llévard, que es van difondre a través de revistes de decoració com Mobilier et Décoration, Petits Meubles Modernes o L'Art Décoratif Français, que es van versionar amb més o menys originalitat a Catalunya. A l'Exposició d'Arts Decoratives de 1925 de París trobem un dels nombrosos exemplars que poden haver servit d'inspiració. En concret, Jacquemin i Andréot van presentar al Pavelló d'Art d'Alsàcia un dormitori que incloïa un tocador d'arrel de noguera i estructura de calaixos i armari a sota, com el que s'estudia aquí, encara que en l'exemplar francès dominen les línies corbes i el mirall és ovalat. Aquest tocador procedeix de la donació d'Alicia Pascual i formava part del dormitori principal de la seva llar en un àtic de la ronda de la Universitat. L'autor, Adolfo Rius Satorra, era membre d'una nissaga de fusters i ebenistes amb taller a Esparreguera, fundat el segon quart de segle XIX per Joan Rius Pujades, fill de Capellades, i que s'ha mantingut obert en mans familiars fins a l'actualitat. En la dècada dels anys trenta, Adolfo Rius va fer per encàrrec dormitoris d'estil déco, normalment de fusta de noguera, seguint propostes franceses. L'element més original del conjunt, que va repetir en altres encàrrecs, és la pota, que recorda un feix de canyes. Rius va treballar a la dècada de 1940 per al monestir de Montserrat, on encara podem contemplar obres seves, com el tron de l'abat Aureli M. Escarré, la porta mudèjar i els cassetonats de la sala abacial, el baldaquí de l'oratori dels germans i les pinyes del tron de la Verge. També són obra seva les portes de l'església de Betlem de Barcelona (agraïm a M. Teresa Bou, mare de Joan Rius, actual propietari del taller, la informació relativa al taller). Mónica Piera