consola, tocador

Descripció

Aquest tocador, procedent del guardamobles del Palau Reial de Pedralbes, mostra una estructura similar als tocadors MADB 8.798 i MADB 71.702 i respon a la producció catalana de la primera meitat del segle XIX. En aquest cas, el moble s'inscriu de ple en els paràmetres del segon quart de segle, quan les novetats del mobiliari ferrandí s'aburgesen i se suavitzen per adaptar-se als habitatges urbans de classe mitjana i mitjana-alta. La seva factura és menys agosarada i original que la dels exemplars esmentats anteriorment, i la seva qualitat constructiva, inferior, sensació que s'accentua en haver perdut el coronament, que, com es pot observar en imatges antigues, es componia d'un motiu central que representava un indi entre dos caps d'àliga i fulles d'acant. Aquestes talles, igual que les que decoren els diferents muntants, combinaven l'acabat en or amb tocs en negre i verd antic, recollint les pàtines del bronze que a França havia impulsat l'estil Imperi, encara de moda en aquell temps. Si a l'inici del segle la iconografia es basava directament en els repertoris clàssics, en aquest tocador els motius s'han deformat fins a ser pràcticament irreconeixibles les fonts d'inspiració i s'han combinat amb elements d'aire exòtic, que ens recorden l'interès d'aquella societat per les cultures llunyanes. Els treballs de marqueteria, d'altra banda, se centren en la representació de motius vegetals, cada vegada més naturalistes, reflex del triomf del romanticisme. De França, en concret dels mobles Restauració, procedeix la interessant combinació de fulloles de caoba i llimoner de Ceilan, que ofereix un atractiu joc de contrastos. De tota manera, l'ús de la caoba és molt més estès a Espanya que al país veí gràcies al subministrament d'aquesta fusta des de les colònies americanes. Aquest fet permet entendre el paper determinant que la caoba va tenir en el mobiliari espanyol i el seu ús continuat, en fulloles però també massissa, fins a la penúltima dècada de segle XIX. Mónica Piera