armari, tocador

Descripció

El tocador és obra de Santiago Marco i va formar part de «Le boudoir améthyste», anomenat també «Boudoir de Venus», presentat pel FAD a la rotonda de les galeries Saint Dominique amb motiu de l'Exposició Internacional de les Arts Decoratives i Industrials Modernes de 1925 a París. L'aposta de Marco per l'art déco seguint l'estela de Ruhlmann, com és el cas d'aquesta obra, no li suposa necessàriament una renúncia a les propostes clàssiques i als estils anteriors, que, per contra, utilitza sempre que ho considera adequat. D'aquesta forma, és interessant fer notar que, a la llar dels senyors Marsans de Barcelona, al dormitori principal de la qual va instal·lar el cridaner i modern conjunt de «Le boudoir améthyste», el rebedor era d'estil Renaixement espanyol -amb banc de tenidors de ferro i una cadira plegadissa- i el menjador el va crear en versió Chippendale, tot dissenyat per Santiago Marco i realitzat els mateixos anys. Igual que molts altres artistes, Marco subratlla la importància del tocador com a peça imprescindible dels dormitoris que tinguessin per objecte l'exquisidesa i el luxe. La resta de mobles del dormitori seguia la mateixa estètica que el tocador, en què la sanefa de perles de nacre i la marqueteria de metall eren els elements d'unió. A més del tocador, el dormitori es componia de la parella de cadires que també es va exposar a París, un gran armari rober xapat amb arrel d'om, una taula auxiliar amb el tauler circular, el llum de sostre, una catifa amb dibuix geomètric en gris, blau i lila i un paravent lacat amb cérvols daurats sobre fons negre. El tocador s'estructura a partir d'un original joc de volums i formes contraposades. Els costats convexos de l'armari es compensen per la gran porta còncava, decorada amb rajos solars. Un tot geomètric que descansa sobre unes potes cabriolades que suavitzen el conjunt i ofereixen un gest de complicitat a la tradició i als estils artístics. Com va fer en altres obres, Marco aposta per l'art déco elegant i sumptuós, però sense excessos, efecte que aconsegueix gràcies a una encertada combinació de materials brillants, com el nacre, el vidre i els metalls, amb la fusta d'arrel i l'ebenitzada. La qualitat del treball s'aprecia en la resolució de la complexa porta còncava, prestant igual atenció a l'interior i a l'exterior. En aquests detalls és on s'observa com Marco aconseguia una de les qualitats que ell més valorava en els artistes, «un domini absolut dels recursos tècnics, que han anat vencent una per una les limitacions materials i que, malgrat elles, han fet obra de bellesa». (Santiago Marco, 1924 - 1925). Mónica Piera