calaixera, tocador

Descripció

Aquest elegant tocador, que representa molt bé la producció catalana de luxe de finals de segle XVIII, combina amb un equilibri exquisit la tradició local amb les novetats europees. Podríem entendre'l com l'última versió de la calaixera tocador del segle XVIII, basada en la calaixera amb escambell tan pròpia de Catalunya, abans de ser abandonada en favor de les propostes franceses. Estèticament s'inscriu de ple en el neoclassicisme català, amb trets definitoris com els cantells amb xamfrà, el ressort central al cos de calaixos o les copes decoratives. L'excepcionalitat de la peça rau en la utilització de la xapa de caoba clapejada, una apreciada varietat de caoba amb vistoses taques que la caracteritzen. Aquesta fusta es va utilitzar a França a partir del Directori i durant el període Imperi en mobles de primera qualitat, però fins ara es desconeixia que s'hagués utilitzat en terres catalanes. Al llarg de la primera meitat de segle XVIII, a Catalunya es registren comptats objectes de caoba americana, especialment de mida petita, com ara baguls petits, joiers o algun escriptori. En un inventari datat el 1769, corresponent a una dama noble barcelonina, es recull una calaixera primerenca decorada amb aquesta fusta tan preuada, però fins a finals de la dècada següent, coincidint amb els decrets del lliure comerç amb Amèrica, no creix considerablement el nombre de mobles catalans de caoba. El tocador que s'estudia aquí, que de segur va ser utilitzat per una dama noble o de l'alta burgesia, és un bon exemple de la producció amb aquesta fusta, que subratlla el seu interès en l'elecció de la varietat clapejada. Mónica Piera