escriptori, tocador
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | escriptori, tocador |
|---|---|
| Lloc d’execució | Catalunya |
| Datació | 1850 |
| Dimensions | 174.7 x 124.2 x 58 cm |
| Material |
caoba (fusta) pi (fusta) arbre de ribera (fusta) llimoner (fusta) nacre llautó marbre vidre tintura de plata |
| Material / tècnica | Caoba a l’exterior; caoba, pi i arbre de ribera a l’estructura; llimoner de Ceilan a l’interior del calaix central; nacre als poms interiors; llautó als poms exteriors, als cargols del marc del mirall i als panys; marbre de Tortosa al tauler; vidre i solució platejada al mirall. Vogit, talla i motlluratge al cos de la taula, al cantell del marbre i al marc del mirall; aplacatge a l’interior del calaix central; tornejat als poms interiors i a l’escut del pany.; vogit; talla; motlluratge; aplacat; tornejat |
| Ingrés | fons antic |
| Número registre | MADB 138677 |
Descripció
Aquest tocador, amb escriptori al calaix, és un bon exemple de la recuperació de l'estètica Lluís XV a mitjan segle XIX. Després d'una primera meitat de segle dominada pels cànons clàssics des de la dècada de 1840 i amb el seu moment àlgid en l'exposició de Londres de 1851, els decoradors, tapissers i ebenistes europeus recuperen les línies sinuoses i les potes cabriolades inspirades en les propostes rococó. La producció catalana s'adapta de seguida al nou gust i els artesans mostren en els seus mobles aquesta influència del gust francès. L'acostament que els artistes i artesans del XIX fan a l'estil Lluís XV és superficial i repercuteix únicament en les formes de les peces -serpentines, sinuoses i ondulades- i en els motius decoratius -amb invasió de flors i ornaments xinesos-, sense incidir en els materials ni en les proporcions. Aquest fet és fàcilment perceptible en aquest tocador, que continua utilitzant la caoba i el tauler de marbre blanc, propis del moble català decimonònic, sense intentar recuperar els que es van emprar un segle abans. En canvi, converteix les columnes que aguanten el mirall curvilini en un fullatge dinàmic i expressiu, i n'agilita la part inferior incorporant-hi potes cabriolades de curvatura accentuada. El moble és de qualitat mitjana i respon a la producció realitzada per tallers cada vegada més grans, que venen els seus productes a Catalunya i a la resta d'Espanya. De tota manera, és interessant apuntar que en aquest cas s'ha fet servir fusta de caoba per a la construcció interior de calaixos, fet poc comú i que ajuda a la seva bona conservació. Mónica Piera
Història de l’objecte
Procedent del Palau Reial de Pedralbes