mesa de noche

Descripción

<div>Taula de nit d’estructura cilíndrica i inspiració imperi. La part alta està ocupada per un armari que obre per un batent que s’adapta a la forma corba del cos. El tauler és de xicaranda i el frontis en caoba emmarcada en unes  sanefes de fruits i rematada a la part baixa per unes altres de llautó clavades. L’armari es sustenta per quatre columnes toscanes de fust en banús, capitell i basa en bronze sobre un basament en pal rosa emmarcat en banús. Es fixen en  una lleixa en pal rosa inscrita novament en banús i rematada en el frontis per una greca en bronze clavada. Al revers de la lleixa es subjecten les quatre potes en forma d’urpes, que també són de bronze.  </div><div><br></div><div>Al centre de la lleixa té una safata de banús sobre quatre petites urpes de bronze, que deuria servir de base d’algun element decoratiu, potser un gerro o un cistell. Curiosament, la fonadura de l’armari per la part inferior està decorada amb regruix de caoba tallat radialment. Aquest treball cuidat sorprèn en una part del moble que, en principi, no està pensada per ser vista, a no ser que l’objecte que s’ha perdut, al centre de la lleixa, portés mirall o un altre material reflectant.  </div><div><br></div><div>L’interior de l’armari, en canvi, està pintat en blau, amb un acabat pobre que no estava pensat per ser vist, sinó per ser recobert amb algun material, potser de zinc, potser plata, que protegia la fusta de l’ús de líquids. Aquesta idea queda reforçada pel fet que els cargols que subjecten les columnes traspassen la fonadura d’aquest armari i sobresurten per l’interior, cosa que no seria possible, si l’armari s’hagués donat per acabat. A més, al centre del sostre de l’armari es conserven tres cargols que deurien servir de subjecció d’aquest recobriment interior. </div><div><br></div><div>La pèrdua de l’element decoratiu de la lleixa, així com d’aquest interior, quan la resta del moble es conserva relativament en bon estat, ens fa suggerir que ambdós fossin de plata, material ric, que en algun moment fos tret o robat. Pensem que l’ús de plata en moblets de dormitori era comú en època imperi. Així, el trobem a molts rentamans, començant pel de Napoleó. Gerres de plata incorporades a mobles són també freqüents durant el primer quart de segle a tot el continent. La plata podria ser, llavors, el material reflectant que deixaria a la vista la fonadura radial de l’armari. A més, l’ús del metall noble es correspondria amb l’abundant ús de la cara fusta banús de la tauleta, així com la bona qualitat de les urpes de bronze. Amb la informació disponible, aquesta hipòtesi, que veiem plausible, no pot ser confirmada. </div><div><br></div><div>L’armari està construït per posts estretes col·locades en vertical i folrades a l’exterior amb xapa de caoba. La marqueteria de fruits, tipus taronges, està realitzada amb embotit de boix sobre el fons de caoba. Les xapes de tot el moble són gruixudes, tallades irregularment, el que fa veure que la seva obtenció s’ha aconseguit per mitjans manuals tradicionals. La safata del centre està cargolada a la lleixa i d’altres cargols fixen les columnes i les potes.</div><div><br></div><div>Les urpes que fan de peus són originals del moble, però han estat canviades de lloc. Les marques de fixació no corresponen amb els forats dels cargols d’aquestes, la qual cosa suggereix que potser abans les urpes s’alçaven sobre uns tacs. Aquesta hipòtesi donaria sentit a les proporcions actuals, massa primes, de la lleixa inferior. Per altra banda, una part de les sanefes de metall han estat restituïdes.</div><div><br></div><div>Encara que el moble mostra una directa influència dels somno, és a dir, tauleta imperi en forma de columna, creiem que la tauleta és de procedència espanyola, potser de Madrid, i de data lleugerament posterior, ja dintre del període fernandí, quan es recupera l’ús de les quatre potes, en comptes de les tres habituals en els primers anys del segle XIX. Dintre d’Espanya, l’ús de bronze ens apropa a la producció de la capital espanyola, procedència que es reforçaria per la decoració de fruits, una mica naïf, que recorda el motiu de rosari de la producció madrilenya d'època neoclàssica. De totes maneres, aquesta atribució tan precisa és encara massa minsa per atrevir-nos a assegurar-la. Al contrast o marques de la gerra de plata, que proposem, lluiria al centre del moble, estaria la pista per confirmar el lloc i la data de producció.  </div><div><br></div><div>Mónica Piera Miquel</div>