bufet
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | bufet |
|---|---|
| Lloc d’execució | Itàlia, Mallorca |
| Datació | 1700-1750 |
| Dimensions | 83.5 x 143 x 78 cm |
| Material |
fusta guix ferro |
| Material / tècnica | Scagliola al tauler, fusta daurada i pintada al marc, fusta de ribera a la fonadura del tauler, fusta vogida, calada i pintada a les potes i xambranes, ferro forjat i daurat als fiadors i cargols; forjat (metall), daurat |
| Ingrés | accessió Palau Reial de Pedralbes, 1932 |
| Número registre | MADB 8483 |
Descripció
<div>Interessant bufet format per un tauler de scagliola italià protegit per un marc motllurat i daurat, que descansa sobre peus de lira de Mallorca elegantment vogits i calats. La fonadura del tauler està formada per tres posts encadellades i encolades entre si, a la qual es fixen els travessers a mitja mossa en cua d’oreneta, entrats cada un d’ells per un dels costats i sense arribar a l’extrem oposat, una forma de fer que es repeteix en d’altres bufets mallorquins. Les potes es reforcen amb tirants de ferro daurat, decorats a mitja alçada amb un doble floró també de ferro, cargolant-se a la fonadura del tauler i arribant amb recorre- gut sinuós fins al centre de les xambranes de les lires. És interessant que, d’origen, un altre tirant recte corre per sota dels anteriors i els reforça. Els extrems dels ferros es fixen amb cargols passants de factura manual.</div><div>La scagliola és de fons negre i la decoració s’organitza a partir d’un medalló ovalat on es representen dos genets caçant un lleó. Un li dispara una fletxa amb una ballesta i l’altra li clava una pica. Aquesta escena s’emmarca amb una orla de fulles d’acant que ocupa pràcticament tot el tauler i s’inscriu en un marc rectangular marbrejat i de caires aixamfranats, mentre que els angles generats s’aprofiten per representar puntes de diamant.</div><div>Els colors dominants sobre el fons negre són els cremes, els vermells i els blaus. Les anàlisis de la scagliola revelen que aquesta és realitzada a partir de pigments i de guix1 sobre un suport de morter. També es revela la presència d’oli, que podia haver servit com a poliment, tal com es habitual en la manufactura de scaglioles. Entre els pigments s’hi han localitzat blanc de plom i blau d’esmalt. A l’estratigrafia es percep com els colors hi penetren en un gruix variable de fins a tres mil·límetres, i és el negre del fons el que més penetra. En certes parts i segons el disseny s’observa la superposició de colors. Aquesta manera de treballar amb barreja de capes de gruix desigual segons el disseny permet suggerir que s’ha realitzat amb la tècnica habitual en les scagliole italianes, comentada en diferents monografies i sintetitzada per Anne de La Tour: “El material básico de la scagliola es la selenita –nombre antiguo del sulfato de calcio–, roca así llamada por su brillantez intrínseca, que recuerda el resplandor de la luna. Cocida y reducida a polvo, después amasada en agua con cola animal, adquirirá la consistencia de un espeso yogur. Una vez añadidos a la preparación los pigmentos naturales que le darán su color, se vierte en el molde hueco de una plancha de yeso y alcanza, al secarse, una dureza mar- mórea. La scagliola se pule entonces, y se tallan huecos para insertar los detalles. Esta operación puede repetirse varias veces, permitiendo perfeccionar los detalles más diminutos, según el grado de refina- miento deseado. Se procede luego al pulimento, etapa también esencial, que se efectúa hasta obtener una superficie espejeante. Por último un lustrado con aceite de nuez reforzará la brillantez de la obra y realzará sus colores. La placa puede a continuación servir como tablero de mesa o ser colocada en la pared.”</div><div>La manera d’organitzar la decoració a partir d’una cartel·la és comuna a moltes scagliole. En el cas de les plaques per a frontals d’altar, les escenes són de temàtica religiosa i d’algunes s’ha trobat les estampes que van servir de model, com ara moltes procedents de Carpi. Per a taulers, els paisatges són freqüents a Carpi, i els rams de flors i els ocells a Florència, seguint dissenys de taulers de pietra dura.</div><div><div>La cinegètica es representa en aquests dos centres, però es difon igualment en d’altres. D’exemplars propers al de la taula en trobem a Perusa i la Campània, en ambdós casos amb orles on predominen les fulles d’acant en blaus i vermell, com en el nostre cas. Sovint, les escenes de cacera s’han pogut relacionar amb gravats d’Antonio Tempesta i també de Philipe Galle. Encara que no n’hem localitzat el model exacte, segueix de prop la manera de fer de l’artista florentí.</div><div>El fet que una scagliola italiana sigui col·locada sobre una base mallorquina no és gens estrany. En realitat, és coneguda la importació de taulers a Mallorca i la seva col·locació en suports locals. Però, igualment, n’és documentada la producció a la mateixa illa, amb obres realitzades pel mallorquí Antoni Sanxo i també pel mestre Nicolau de Cartoixa, tots dos a cavall entre els segles XVII i XVIII, encara que els dissenys de les produccions d’aquests artistes són diferents de la del present tauler.</div></div><div><div>El disseny i la construcció de les potes i els tirants de ferro són propis de Mallorca. El mateix model el retrobem en una parella de bufets que, justament, donen suport a unes scagliole que també permeten establir relacions molt directes, especialment en la concepció de les fulles d’acant i en la paleta de colors. No se n’ha determinat la procedència, però tot fa pensar que es tracta novament d’Itàlia. La relació entre les tres taules és tan gran, que fins i tot les mides són pràcticament les mateixes. L’element dissonant és el disseny dels fiadors, però, el model amb doble floró de la taula que aquí estudiem es pot trobar en altres bufets de l’illa.</div><div>Mónica Piera</div></div>
Història de l’objecte
Moble provinent de l'amoblament del Palau Reial de Pedralbes
Bibliografia
El moble, també qüestió de dones = El mueble, también cuestión de mujeres, 188, 188