cadira

Descripció

<div>En el transcurs del segle XIX van aparèixer nombrosos discursos i reflexions sobre el mobiliari de la cambra de dormir. De tal manera que un “dormitori modern” havia d’estar format per un llit, un armari amb mirall preferentment, una chaise-longue, seients confortables, un escriptori i una taula de toilette o de coiffeuse. El lligador és un moble que esdevé d’ús personal indispensable en l’esfera femenina i es relaciona amb determinades pràctiques íntimes. En l’accepció catalana és, a més de la taula per a la toilette, una cambra privada femenina. La moda dictada des de París arribava al taller Busquets a través dels viatges i les revistes il·lustrades com Art et Décoration i L’Art Décoratif. Així, per exemple, al Salon de la Société Nationale de París del 1897 es va presentar un boudoir realitzat entre Félix Aubert, Alexandre Charpentier, Henry Nocq, Charles Plumet (i probablement Tony Selmersheim), on destacava un lligador molt similar a la peça motiu d’estudi, que molt probablement serviria d’inspiració a Joan Busquets. A partir del 1898 en què apareixen els primers models modernistes busquetians veiem també la influència de les formes orgàniques gaudinianes. Cap al 1889, Antoni Gaudí havia ideat un lligador per al dormitori d’Isabel Güell López, que destacava per la seva originalitat, amb el tractament dels petges del tauler assimilables a alguna espècie animal.</div><div>El lligador del 1902 té una estructura característica, amb un tríptic de miralls, que en forma d’ales de papallona es tanquen i s’orienten segons convingui. I, quan es tanca, queden a la vista uns cargols de cabota rodona de llautó, que com els tiradors sinuosos dels calaixos, van ser realitzats al taller d’Antoni Fons. El tauler descansa sobre quatre potes travades per travessers, de les quals les davanteres acaben en sinuosos plegaments i alhora s’enfilen dibuixant una línia serpentina que es bifurca sostenint les posts laterals. Forma part d’un conjunt de dormitori modernista (llit individual, armari, tauleta de nit, escriptori i cadiratge), realitzat amb fusta de freixe i destinat a la filla de la família Turull. Sens dubte, es tracta d’un model idoni per al dormitori d’una noia jove que el taller va repetir amb èxit, en petita sèrie.</div><div>Pel que fa a la cadira, és el model més característic de la producció modernista de la Casa Busquets, que recull els aires de l’Art Nouveau, a partir del principi del “bell en l’útil”. El maig del 1899, Joan Busquets i Jané el dibuixà per primera vegada amb una destacada versalitat estructural que trenca definitivament amb el cadiratge feixuc i obscur de l’època de la Febre d’Or. També és llavors quan Busquets amplia la paleta cromàtica de fustes i deixa de banda motllures i bordons, amb un disseny expressiu de línies sinuoses, on dominen belles decoracions tapisseres, amb la flora com a protagonista. Així, una corba harmoniosa marca l’estructura d’aquesta cadira, que amb els travessers oblics conjuga les formes òssies de les potes, que acaben en sinuosos plegaments, tal com també fa en el lligador, essent un dels trets característics de l’estil busquetià. Cal destacar la forma de la part superior que permet agafar el moble per desplaçar-lo amb facilitat. En definitiva, Busquets parteix d’una estructura compositiva de base, dos cossos de seient que desenvoluparan diferents combinacions de detall i que acaben configurant una galeria tipològica variada i original. Així, el cadiratge del dormitori del 1902 que descrivim es componia d’un canapè, un conjunt de cadires i una “cadira calçadora” (cadira de braços que sovint trobem als dormitoris i que es distingeix per ser més baixa per poder respondre a la seva funció).</div><div><div>D’altra banda, el tipus de fusta que el taller Busquets emprava per a la construcció de cadires era molt divers, des de la fusta clara com el freixe, el tuliper, la mojana o el corall, passant per la caoba o el recobriment daurat, si es volia conferir al moble més sumptuositat. En aquest cas, l’alta flexibilitat de la fusta de freixe, que tradicionalment s’usava per realitzar mànecs d’eines, permet corbar-la sense problemes per la resistència que té a trencar-se. D’aquesta manera, Busquets sap aprofitar les característiques intrínseques del material i el dibuix de les vetes de la fusta com a ornament natural, el qual, amb petites incisions i detalls formals, acaben donant un aspecte rítmic a l’artefacte. Pel que fa als teixits artístics de les tapisseries i els cortinatges, els Busquets comptaven amb alguns proveïdors habituals. D’antic col·laboraven amb els Fills de Malvehy, empresa iniciada pel fabricant de sedes i tapisseries Benet Malvehy. No sabem del cert si van ser ells els que van realitzar aquesta tapisseria, però no seria estrany. Es tracta d’una tapisseria decorada amb base de filejat de l’ordit i lliris brodats de cadeneta amb aplicacions de seda i passamaneria que destaca per la seva texturada bellesa. Pel que fa a la passamaneria era de la Casa Torres i Reyetó i algunes sederies de la Casa Franch de Barcelona. Com que la peça formava part d’un dormitori femení, segurament els cortinatges devien anar a joc amb la tapisseria del cadiratge i el cobricel del llit. Tant els motius ornamentals com el tipus de tapisseria s’adapten perfectament als espais per als quals eren destinats. Habitualment, els cadiratges daurats amb fines sederies formaven part dels salons. La inspiració en els mobles de Plumet & Selmersheim es barreja amb tot un seguit d’elements reinterpretats de l’estil Lluís XV, el Japó i l’edat mitjana.</div><div>Teresa-M. Sala</div></div><div><br></div>