Le Boudoir Améthyste
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | secreter |
|---|---|
| Títol / Nom propi | Le Boudoir Améthyste |
| Autors / participants | Marco Urrutia, Santiago (1885 - 1949) |
| Lloc d’execució | Barcelona |
| Datació | 1925 |
| Dimensions | 140 x 83 x 40 cm |
| Material |
cedre (fusta) om (fusta) llautó nacre argent zinc |
| Material / tècnica | Cedre tenyit xapat d'arrel d'om tenyida. Fusta ebenitzada motllurada, marqueteria de fustes, metalls (llautó, zinc) i nacre. Sanefa de perles de llautó. Tiradors de plata; tenyit; marqueteria |
| Ingrés | compra, 2009 |
| Número registre | MADB 138675 |
Descripció
<div>Aquest escriptori calaixera (històricament anomenat secreter) és format per un buc vertical de fusta de cedre tenyida amb acabat exterior de xapa d’arrel d’om també tenyida, que es divideix formalment en dues parts: la meitat inferior consta de tres calaixos, mentre que la meitat superior presenta una tapa abatible que amaga quatre petits calaixos allargats amb tirador de metall platejat, dos a dalt i dos a baix, un compartiment central emmarcat en forma d’arc i dos compartiments laterals als costats. A l’exterior, tant els calaixos com la tapa abatible no arriben a ocupar tota l’amplada del buc, i deixen els cantells laterals del frontal arrodonits, proporcionant a l’usuari un acabat suau i amable. El buc acaba, tant a la part superior com a la inferior, amb els cantells motllurats també amb arrodoniment còncau de fusta amb pigmentació negra imitant el banús Tot el buc descansa sobre quatre potes cabriolades i en forma d’ala de la mateixa fusta.</div><div>El moble té un motiu decoratiu central a la tapa abatible en relleu daurat del qual surten raigs triangulars en marqueteria de fustes i metalls (llautó i zenc) rematats als extrems per rodonetes de nacre, representant una mena de sol. La tapa es tanca amb clau, i queda el pany metàl·lic a la vista. Els calaixos, de 18 cm d’alçada, presenten una decoració geomètrica a base d’un joc de triangles també de marqueteria de fustes, metall daurat i metall platejat emmarcant el pany metàl·lic, amb un tirador d’argent treballat amb formes sinuoses a cada banda. El conjunt es completa amb una sanefa a la part superior que combina el treball de llàgrimes de la fusta negra amb uns encastaments de nacre ovalats. Totes les juntes de l’estructura del moble són resseguides per perles de llautó.</div><div><div>Formalment, aquest moble fa conjunt amb el tocador presentat per Santiago Marco a l’Exposició Internacional de les Arts Decoratives i Industrials Modernes a París l’any 1925 en un ambient que el mateix autor anomenà Le Boudoir Améthyste. Segons la documentació consultada, el conjunt dissenyat per Marco incloïa, a més del tocador, una otomana amb quatre coixins i dues cadires, mobles que pertanyien al Sr. Marsans, i es completava amb peces aportades al conjunt per altres autors com a col·laboradors: una catifa circular de Jean Plaxaes, dues reixes de ferro amb aplicacions de plata de Manuel Sarrias, un tríptic representant uns antílops, tots dos de laca, de Lluís Bracons, un tapís de Tomàs Aymat i dues escultures d’eben de Joseph de Creeft. El conjunt també comptà amb la participació de Vilaró i Valls com a pintors decoradors. Per les fotografies de l’època, sabem que també s’hi inclogué una cortina feta del mateix teixit que la tapisseria de les cadires, dissenyada pel mateix Marco.</div><div>En aquest conjunt presentat per Marco hi trobem els elements que a Europa i més concretament a França es donaren i que quedaren definits en l’esmentada exposició, on es demanava des de l’organització la recerca d’un estil nou, allunyat de les revisions d’estils anteriors i en contraposició de l’Art Nouveau. Aquest fou l’origen de la denominació d’Art Déco, i Marco s’inscriu en les seves tesis. A Catalunya, l’Art Déco tingué arrelament en el disseny gràfic i la publicitat com a manifestacions de nova creació, mentre que en el mobiliari fou menys explícit i extens, atès que coincidí amb el noucentisme, que tingué certament una presència clara.</div><div>Marco inicià la seva carrera professional en el vitrall com a aprenent al costat d’Antoni Rigalt i Blanch, després marxà a Mèxic, on treballà als obradors de Wenwoor i de tornada, encara adolescent ingressà a l’ebenisteria Vidal, on destacà per la il·lustració artística, el discerniment de les tècniques i el tracte amb clients i treballadors. Més tard, des del seu estudi al carrer Aragó de Barcelona, treballà en diversos encàrrecs particulars per a la burgesia i en projectes més públics, com l’Hotel Ritz, les joieries Palou, la Banca Soler i Torra, Catalana de Gas o una de les botigues d’El Dique Flotante.</div></div><div><div>A part de ser considerat un dels dissenyadors de mobles i d’interiors més significatius de principis del segle XX i el màxim exponent del predisseny a Catalunya, Marco fou teòric i actiu representant dels artífexs del moment, faceta que desenvolupà amb gran energia des del seu càrrec de president del Foment de les Arts Decoratives (FAD), tot liderant projectes de gran envergadura, com l’Exposició Internacional del Moble i la Decoració d’Interiors a Barcelona (1923), la representació dels artistes catalans a l’Exposició Internacional de les Arts Decoratives i Industrials Modernes de París (1925) o més tard el Pavelló dels Artistes Reunits dins l’Exposició Internacional de Barcelona (1929). Tot plegat defensant la vàlua dels artistes catalans i reclamant el suport de les institucions en l’educació i la projecció internacional.</div><div>Tornant al nostre moble, tal com hem dit abans, aquest secreter forma conjunt amb el tocador esmentat que, tal com figura al catàleg de l’exposició de París, pertanyia al Sr. Marsans, de qui també eren la resta de mobles fets per Marco del Boudoir. Ens consta que el pis de la família Marsans al carrer Muntaner de Barcelona havia estat totalment decorat per Santiago Marco, amb diferents estils historicistes a les diverses estances, excepte el dormitori, on pertany aquest mobiliari amb un estil totalment nou. A més del tocador, hi havia un armari de tres cossos del mateix conjunt, així com les dues cadires que també hi havia al Boudoir de París, un llum de sostre que comparteix motius decoratius dels antílops amb les cadires i el paravent de Lluís Bracons, un altre cop amb el motiu dels antílops. A falta de documentació que ho confirmi, ens atrevim a suposar que Marco abans de lliurar els mobles a la família va demanar per a l’exposició de París les cadires i el tocador. No ens consta tanmateix que el secreter hagués estat a l’exposició de París, ni tampoc al pis de la família Marsans, però sabem que fou un regal de Santiago Marco al seu amic Josep Mainar, moblista i historiador, i arribà al museu a través dels seus hereus. Malgrat tot, li mantenim el nom propi de Le Boudoir Améthyste, ja que formalment hi pertany i així se’l coneix.</div><div>Els mobles del dormitori (les dues cadires, el tocador, l’armari i el llum) sortiren a subhasta l’any 2000, juntament amb el paravent lacat i una tauleta auxiliar. Per evitar-ne l’exportació, per iniciativa del Museu de les Arts Decoratives de Barcelona el conjunt fou admès a tràmit per ser inclòs per la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya al Catàleg del Patrimoni Cultural Català, el 13 de desembre del 2000 i inclòs definitivament el 17 de setembre del 2002.</div></div><div><div>En aquesta primera subhasta el conjunt no es va vendre i tornà a sortir el març del 2001 a la casa de subhastes Castellana de Barcelona a un preu més baix. En aquella ocasió el Museu de les Arts Decoratives n’adquirí el tocador, i uns anys més tard, el 2009, també el secreter procedent dels hereus de Josep Mainar. D’aquesta manera el museu ha inclòs a les seves col·leccions dues peces ben representatives del conjunt i per extensió de l’Art Déco a Catalunya.</div><div>Teresa Bastardes</div></div>
Història de l’objecte
Medalla d'Or a l'Exposició Internacional d'Arts Decoratives de París de 1925.
Bibliografia
Balcli's Barcelona: subhasta del 25 d'octubre de 2000, lot 595 (2000). Barcelona: Balclis