Pinça Plus

Descripció

Les paraules fetes servir pel mateix dissenyador per definir aquest element com una peça “regulable i poc visible” resumeixen eficaçment les dues característiques que l’han fet mereixedora d’ampli reconeixement i diferents premis. La peça admet tota mena de materials d’entre 6 mm i 25 mm de gruix i una profunditat màxima de 38 cm i disposa de juntes de plàstic semirígid per a prestatges de vidre o marbre. A la part inferior, un cargol de regulació manté l’horitzontalitat del prestatge en parets desnivellades. Malgrat al tamany reduït, suporta càrregues de fins a 50 kg repartides uniformement entre dos suports, amb una separació màxima entre tots dos de 60 cm. La versatilitat del sistema es completa amb els dos tipus d’acabats i colors que presenten les peces que formen part de la col·lecció del museu: blanc (èpoxid) (MADB 135813); negre (epòxid) (MADB 135814) i alumini metal·litzat (polièster-epòxid) (MADB135815), totes plegades amb el nombre de codi comercial 10101, tot i que se’n poden fabricar en altres colors per a grans comandes. Les primeres unitats incorporaven zamac en aliatge amb alumini i van rebre el nom inicial de Pinça. També se’n van editar alguns exemplars amb un lleuger rebaix practicat a la part inferior a la zona d’allotjament del cargol nivellador, però van passar de seguida a ser fabricades en alumini injectat i en la forma actual, sota el nom definitiu de Pinça Plus. Perceptivament el suport manifesta una personalitat de caràcter tecnològic, imatge que és coherent amb l’interès bàsic per assolir un sistema d’àmplies prestacions funcionals. Les formes reduïdes reiteren el desig de fer-lo passar desapercebut i cedeixen el protagonisme als mateixos prestatges i els objectes col·locats a sobre. I en aquesta virtualitat física resideix també part del seu èxit innegable. El suport Pinça Plus va ser una de les peces seleccionades per ser presentades a l’estand del SIDI a la fira de València de 1987. De la mateixa manera el Museu d’Art Modern de Nova York va seleccionar-lo com un dels millors dissenys de 1990. José Baltanás