bol
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | bol |
|---|---|
| Autors / participants |
Compeixalaigua Desingstudio / disseny Lékué / producció / Barcelona: a partir del 2011 |
| Lloc d’execució | Llagosta, la |
| Datació | 2011 |
| Dimensions | 10 x 22 x 22 cm; 11 x 10.5 x 27 cm |
| Material | silicona |
| Ingrés | donació Lékué, SL, 2011 |
| Número registre | MADB 138812 |
Descripció
Tots els aspectes que formen part d’un objecte, tant els conceptuals (intangibles) com els materials (tangibles), estan estretament relacionats, i així com el dissenyador ha hagut de tenir-los en compte de manera simultània, difícilment poden ser analitzats per separat. Un producte ben dissenyat serà aquell que tingui un bon equilibri entre tots els aspectes que el conformen. Un dels elements més tangibles d’un objecte és el material en què ha estat produït. Cada material ofereix unes prestacions determinades i el dissenyador el tria per aconseguir que l’objecte sigui adequat per a la funció que ha de complir, però també per aconseguir unes formes concretes i inclús per oferir unes textures que ens arriben per contacte visual o físic. Alhora, cada material ha de ser manipulat amb unes tècniques determinades per tal que adquireixi la consistència, la forma i l’aspecte desitjats. Aquestes relacions creuades entre materials i tècniques per aconseguir formes, prestacions i aspectes han pres una importància rellevant a partir del segle XX. Això es deu tant a la recerca dels professionals del disseny, que busquen solucions noves per a objectes de sempre o per a tipologies noves, com pels avenços tècnics i l’aparició de nous materials. Algunes vegades, és el descobriment d’una tècnica el que proporciona unes possibilitats de formes i de sistemes de fabricació totalment innovadores i revolucionàries, com podria ser el cas de la fusta corbada amb vapor proposada per Thonet ja a finals del segle XIX i que va significar una producció en sèrie descomunal de models que s’escampà per tot Occident. La tècnica no ha deixat de fer-se servir i ha evolucionat al llarg dels anys oferint possibilitats que ja no tenen res a veure amb aquells mobles Thonet. Per exemple, el penjador Ona de Carles Riart i Montse Padrós és el resultat d’un tall inclinat en un bloc de fusta, o la taula baixa Vanity d’Hiroshi Tsunoda destaca per haver incorporat de manera innovadora la fotografia en el laminat. Altres vegades és l’aparició de nous materials el que provoca l’aplicació de tècniques fins al moment impensables. És el cas dels plàstics en la producció de mobiliari i altres objectes que es van treballar molt intensament a la dècada de 1970 i que van aportar color i noves formes amb la tècnica de l’emmotllat. Un cas paradigmàtic és el tamboret Pila de Carles Fochs i Joaquim Prats, íntegrament elaborat amb resina de polièster reforçada amb fibra de vidre. La darrera aportació tècnica que està oferint unes possibilitats fins ara impensables és la impressió additiva, l’anomenada impressió 3D. Aquest sistema de fabricació suposa una veritable revolució, ja que ofereix formes fins ara impossibles i obre un camp infinit de possibilitats als dissenyadors. Un exemple són les ulleres que Indo produeix mitjançant aquesta fabricació. Altres materials, si bé no han suposat un efecte tan vistós, s’han anat incorporant a la producció, i els dissenyadors n’han anat explorant les possibilitats i traient-ne el màxim profit. El metall en diferents formats, com el tub de ferro corbat començat a usar amb el racionalisme a partir de la dècada de 1920, propi de la cadira de braços El dique flotante de Santiago Marco; la planxa plegada que es troba a la taula baixa Chincheta de Sergi i Òscar Devesa; el metacrilat dins la gamma dels plàstics de la dècada de 1970, com el carret de Rafael Carrera; altres materials com les resines i sintètics, utilitzats en el plat de dutxa Pla 1 d’RCR Arquitectes; o tots els provinents del reciclatge, com ara el maderón, clofolles d’avellana triturades que componen la cadira de braços Rothk
Història de l’objecte
Premi Delta Or, ADI-FAD, 2011