escriptori
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | escriptori |
|---|---|
| Lloc d’execució | Bèlgica |
| Datació | 1650 |
| Dimensions | 82 x 103 x 47 cm; 117 x 202 x 47 cm |
| Material |
banús (fusta) pi (fusta) argent ferro roure (fusta) |
| Material / tècnica | Banús i plata repussada. Fusta ebenitzada a algunes motllures. Mirall. Vori als tiradors d'alguns calaixos. Ferro pintat a les nanses. Acer a les frontisses i panys. Roure als calaixos. Roure, pi i pollancre a l'estructura.; xapat |
| Ingrés | accessió Palau Reial de Pedralbes, 1932 |
| Número registre | MADB 8433-1 |
Descripció
<div>El cabinet o escriptori pren a Anvers un caràcter propi que el diferencia dels luxosos creats a Augsburg. Conserva en part l’objectiu funcional i es vesteix de tècniques a la moda per servir de moble principal a les cases burgeses locals. Obre amb portes al davant, molt sovint sobre una filera de calaixos que queden a l’exterior, i obertura també superior que guarda un mirall i un compartiment per a joies. Com a la resta de mobles flamencs, manté la forma rectangular, les arestes rectes i no ofereix aplicacions de bronze. Majoritàriament de banús, es decoren normalment amb ivori, carei, pintures o plata. L’èxit del model en va permetre una fabricació nombrosa i una comercialització més enllà de les fronteres nacionals. Aquest escriptori pertany a un grup específic dintre dels diferents mobles d’aparat flamencs, segons la classificació realitzada per Ria Fabbri, la decoració del qual no és la pintura sinó l’aplicació de planxes de plata repussada sobre superfícies xapades de banús o fusta d’inferior preu ebenitzada, coneguda com a <i>bois d’Espagne</i>. Les peces s’han clavat al moble amb nombroses puntes metàl·liques. En realitat, són pocs els escriptoris flamencs conservats amb decoracions de plata que daten de la segona meitat de segle XVII. Cal destacar les cerques realitzades per Ria Fabbri, que va comissariar diverses exposicions a Brussel·les, entre els anys 1986 i 1988, de mobles d’aparat ornats amb xapes de plata. Els pocs que es conserven porten escenes de l’Antic Testament o de les Metamorfosis ovidianes preses de gravats. En aquest cas, els calaixos i les portes presenten plaques de plata amb figures de <i>putti</i> o angelots amb instruments musicals, de manera que en el seu estat original devia presentar un bell i delicat aspecte. Iconogràficament la presència d’elements al·lusius a la música no representa, al nostre entendre, una finalitat definida. La representació de temes musicals és una constant des de l’antiguitat clàssica i sobretot en el Renaixement alemany, com apareix a la representació de les denominades a l’època “arts liberals” de l’escriptori augsburguès de marqueteria del Museo de Bellas Artes de Bilbao (núm. inv. 82/1477).</div><div><div>El moble té interessants punts de relació amb un exemplar conservat al Rijksmuseum (BK-NM-4789). Encara que decorat amb pintures a l’oli, mostra una estructura, forma i proporcions similars. A més, la distribució dels compartiments és exactament igual –amb dos calaixos a la base flanquejats per baguetes i vuit calaixos al voltant de la porta central. Però, a més, la forma de la portalada, així com unes aplicacions en plata que la decoren presenten motius molt propers. Fins i tot la concepció de la part interior de les portes de la capella és la mateixa, amb un mirall encastat i frontisses de pala en llança. </div><div>La forma de la portalada ampla i que obre amb dues portes és una característica que trobem repetida a molts exemplars de la ciutat. Fins i tot la forma de concebre el frontó combinat amb aplicacions metàl·liques en forma de dofí és un element definitori del model, tant en exemplars treballats en carei com amb pintures. En aquest sentit, altres escriptoris d’Anvers permeten establir comparacions, com ara el pintat sobre coure per Michel Coignet cap al 1640 i conservat a la casa de Rockox a Anvers (inv. 77.144). Aquests escriptoris s’exportaven, però també es venien a botigues d’objectes d’art de la ciutat, com la de Cornelis de Wael, mercader de banús i de miralls. En aquest cas, el moble no utilitza un element essencial dels escriptoris d’Anvers, que és el joc de perspectives amb miralls, que es va convertir en fet diferencial de la proposta flamenca, com a derivat dels cabinets de coneixement alemanys.</div><div><div>Per altra banda, la combinació de motius en mig i alt relleu, en aquest cas de plata, inscrits en formes geomètriques i combinats amb treball de motllures de línia trencada, té continuïtat en el moble flamenc de mitjan segle XVII i es traspassa a tècniques i materials més econòmics, com ara a mobles de roure tallat. Per exemple, la premsa per a roba conservada a la casa Rubens d’Anvers presenta una escena amb angelets en alt relleu envoltada de motllures i sanefes que recorden en gran manera les del cabinet aquí estudiat. També en els grans armaris flamencs trobem repetidament els plafons tallats, sovint amb<i> putti</i> i angelots entre fullatge i entre motlluratge, similars als de l’escriptori. </div><div>L’estructura d’aquest exemplar repeteix un model molt utilitzat a partir de 1650 a Anvers amb dues portes al frontis, frontispici i calaixos. Exteriorment, les superfícies es decoren únicament amb llistons entrellaçats en disposició longitudinal, mentre que l’interior de les portes presenta octàgons inscrits i encadenats en rectangles. La tapa superior abatible presenta a l’interior dues xapes de plata quasi quadrades entre les quals es disposa un mirall, disposició similar a molts altres de la mateixa procedència decorats amb pintures, carei o brodats, un dels quals també amb planxes de plata al Museu Rockoxhuis d’Anvers. També porten miralls els interiors de les dues portes que tanquen el frontispici arquitectònic, que així mateix es troba en el també ornamentat amb xapa repussada del Victoria and Albert Museum (núm. inv. 27/1976), de major riquesa que el que estudiem i que també es repeteix en exemplars amb carei (Museu Curtius de Lieja) (núm. inv. I/467). Molts dels elements de plata retallada tallats a la manera de mènsules que emmarquen l’element central del frontó partit en forma de S es troben idèntics en altres mobles d’Anvers, com ara el citat del VAM.</div></div></div><div><div>Ria Fabbri recull una llista d’argenters d’Anvers que treballen amb xapes de plata per a <i>cantoren</i> i <i>scribanen</i>, en molts casos especificant-se que eren daurats. Aquests argenters, a vegades ni tan sols inscrits al gremi d’argenters, rebien encàrrecs dels principals marxants d’obres sumptuàries, Van Immerseel, Forchoudt i Musson, dels quals es conserva documentació de factures i pagaments a partir del 1646. </div><div>Hi apareixen citats noms com ara Peter van Dijck, Bastiaen van den Bos, Francis Barie, Peter van Herp, Joos Colmaer, sense oblidar Jan Gillis, l’únic de qui es coneix que va realitzar un escriptori de pedres dures i plata daurada que va veure Ponz al palau de Madrid. Els de més anomenada són els de la família Rosier, que van rebre encàrrecs de Van Immerseel i de Forchondt des de començament del segle XVII fins a la tercera generació el 1693. Per exemple, Jan Rosier el 1669 decora un gran <i>cantoor</i> amb plaques de plata i tres anys després un amb plaques de coure per a Engelman. Un altre nom conegut per al mercat espanyol va ser el mestre Wierick Somers, que va rebre encàrrecs tant de Forschoudt com de Musson, de cantores o escriptoris amb guarnició daurada, de qui es van conservar comptes detallats d’elements propocionats, quatre columnes, tres pilars, dues portes, etc., a més de miralls. Només entre els comptes de Johannes Moermans apareix la factura d’una fina planxa amb caps de querubins, així com la venda a Forchondt de figuretes de plata molt petites, que probablement es refereixen als petits aplics de gerros, discs, guarlandes i capitells de columnes que en completen les superfícies.</div></div><div>M. Paz Aguiló i Mònica Piera</div>
Història de l’objecte
Peça provinent de l'amoblament del Palau Reial de Pedralbes
Bibliografia
Meubles d'apparat des Pays-Bas méridionaux : XVIe-XVIIIe siècle
Le meuble en Belgique 1500-1800, 40-42
Quand Versailles était meublé d'argent
Boletín del Museo de Bellas Artes de Bilbao, B'09
The art of the cabinet : including a chronological guide to styles, il. 31 i 32