tocador

Descripció

La calaixera tocador és una de les variants de la tipologia que a Catalunya va tenir un fort arrelament i difusió durant el segle XVIII i que, després d'un període d'abandonament, es va reprendre a partir del segon quart de segle XIX. Si en els seus orígens, quan la calaixera era un moble nou i de prestigi social, eren peces d'encàrrec per col·locar-hi les joies de la societat més alta, en la producció isabelina, en canvi, aquesta tipologia s'utilitza per la seva multifuncionalitat, exigència molt comuna en el mobiliari de qualitat mitjana, especialment per a pisos urbans. Efectivament, mentre que les classes altes utilitzaven com a tocador un moble en forma de consola, gran, que ocupava un gran espai, la majoria de la població feia ús de tipologies de tocador combinades, com ara l'escriptori tocador o la calaixera tocador, que ocupaven menys espai al dormitori i simultaniejaven diverses funcions. Els calaixos continuaven guardant la roba personal, el tauler permetia deixar a la vista els objectes de tocador, mentre que el mirall reflectia l'usuari i conferia llum a la cambra, de tal manera que, amb un sol moble, se solucionaven diverses necessitats estalviant espai i diners. L'arribada continuada de fustes exòtiques de les colònies permetia que el moble de qualitat mitjana pogués vestir-se d'unes espècies valorades, com ara la caoba i el palissandre, sense que el preu es disparés. En realitat, les serres mecàniques oferien gruixos de fullola cada vegada més fins, de tal manera que amb molt poca matèria primera s'aconseguia un bon efecte. L'èxit del treball es mesurava, llavors, a l'hora de col·locar aquestes fulloles i de combinar-les perquè lluïssin i causessin un bon efecte general. En aquest cas, l'ebenista ha escollit una distribució repetida moltes vegades a l'època. Ha amagat els mainells entre els tres calaixos centrals, amb la qual cosa ha deixat una superfície llisa i continuada que s'ha decorat amb palma de caoba posada en vertical i emmarcada per palissandre i filet de llimoner. Es dibuixa, així, un atractiu perfil curvilini que contrasta amb la rectitud de les pilastres i amb les xapes horitzontals dels calaixos superior i inferior, que, a més, inspirant-se en l'arquitectura clàssica, sobresurten de l'estructura i passen desapercebuts. Mónica Piera