BKF
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | cadira |
|---|---|
| Títol / Nom propi | BKF |
| Autors / participants |
Grupo Austral (1938 - 1941) / disseny / Buenos Aires, Argentina: 1938 - 1941 ArteK-Pascoe / producció / Nova York, Estats Units: c.1941 - 1947 Knoll Associates Inc. / producció / Nova York, Estats Units: 1948 - 1975 Pierre Guys / producció / París, França: 1943 - 1953 Bestform / producció / Barcelona: 1956 - 1983 MYC / producció / Rubí, Barcelona: c. 1960 – 1979 Stör Import Export GmbH / producció / Alemanya: a partir de 1982 Ededis / producció / Mollet del Vallès, Barcelona: 1991 – 2007 ISIST LEATHER BCN / producció / Barcelona: a partir de 2007 |
| Lloc d’execució | Barcelona |
| Datació | 1938 - 1939 |
| Dimensions | 91 x 79 x 67 cm |
| Material |
cuir ferro goma |
| Ingrés | compra, 1998 |
| Número registre | MADB 136233 |
Descripció
El procés de creació d’un objecte sol començar per una idea, que sovint es plasma sobre paper i que acostuma a acabar amb un model del que ha de ser l’objecte. És el prototipus. En el cas dels objectes seriats, el prototipus marca la pauta de com ha de ser el producte acabat. El Museu en conserva diversos i de tipologies ben diferents, des del sofà Gótico de Tomás Díaz Magro a l’armari Alicia del grup Transatlàntic, el llum de suspensió Porex de Curro Claret o el banc 100pies de Rafel Oliva i Cristian Montesinos. Sense cap mena de dubte, un dels seients més significatius en la història del nostre disseny és la cadira BKF –també coneguda com a Hardoy Chair, Butterfly Chair, Safari Chair, Style AA, Sling Chair o Wing Chair– i que va ser dissenyada a Buenos Aires. L’exemplar que forma part de la col·lecció del Museu podríem considerar-lo un prototipus, ja que tot i que es va produir en sèrie i va assolir un nombre inusitat de produccions, prové de la casa d’un dels dissenyadors, l’arquitecte Antoni Bonet (donada el 1994 per la seva filla Victòria), i manté amb l’original una gran fidelitat, apreciable sobretot per les qualitats gairebé artesanes dels materials. En relació amb altres objectes d’aquest àmbit, es distingeix perquè alguns no han passat mai a ser produïts i són, per tant, models primitius, dels quals es desconeix l’acceptació que haurien arribat a tenir i les modificacions per a la producció en sèrie. El precedent de la BKF seria la cadira Tripolina de Joseph Beverly Fenby, enginyer britànic, que la dissenyà cap al 1855 i la patentà el 1877. L’èxit que va tenir –va ser presentada en diverses exposicions i produïda en gran quantitat– li va merèixer ser guardonada amb la Medalla d’Or de Wisconsin el 1895. Tot i que els autors de la BKF havien afirmat que no la coneixien, l’agost de 1938 va tenir lloc a Buenos Aires l’Exposición italiana de arte decorativo, on hi havia la cadira Tripolina –com ha assenyalat Ricardo Blanco–. Tanmateix, el disseny de la BKF té la seva originalitat i es diferencia d’aquesta tant pel que fa al concepte com als materials de l’estructura (ferro), i perquè no és plegable. La cadira BKF, que destaca per la seva simplicitat, equilibri, transparència, flexibilitat, lleugeresa, organicitat i llibertat, davant del convencionalisme de l’acció d’asseure’s, es troba en sintonia amb el que defensava el Moviment Modern i amb la poètica de les avantguardes històriques. En aquest sentit, la seva concepció és molt propera a les escultures de Naum Gabo, als papiers collés biomòrfics de Hans Arp o a l’abstracció i la transparència dels efectes que els fotogrames de László Moholy-Nagy produïen en ser traspassats a les obres pictòriques, i fins i tot, a les de Lazar Màrkovitx Lisitski. Amb el nom de BKF (Modelo Austral), a finals de 1939 i des de la revista Austral els seus autors, tres arquitectes que havien estat deixebles de Le Corbusier, a París –el català Antoni Bonet (1913-1989), i els argentins Jorge Ferrari-Hardoy (1914-1977) i Juan Kurchan (1913-1972)– la difongueren com un element adient per a la nova arquitectura. Tots ells eren els fundadors i impulsors del Grupo Austral, creat a la ciutat de Buenos Aires, per introduir els principis de l’arquitectura racionalista europea i l’urbanisme proclamat pel CIAM (Congreso Internacional de Arquitectura Moderna). També, en denominar-la BKF (Modelo Austral) van voler sumar en aquesta cadira l’esperit de grup. És molt plausible pensar que va ser Antoni Bonet el qui, vinculat en l’etapa d’estudiant amb el grup barceloní del GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània), va voler fer-ho extensiu a aquest nou col·lectiu argentí.
Història de l’objecte
Premis: Primer premi, 1943, Primer Salón de Artistas Decoradores, Buenos Aires, Argentina ; Premi Comissió Nacional de Cultura, 1943, Buenos Aires, Argentina ; Premi Adquisició, 1944, Museum of Modern Art, Nova York, Estats Units.
Bibliografia
La silla: primera muestra de diseño de asiento en la Argentina. (1984). Buenos Aires: Municipalidad de Buenos Aires
Serie homenaje - BKF. Boletín de difusión (1986). Buenos Aires: Centro de Diseño
Blanco, R. (1998). Made in Argentina. Las cuatro generaciones del diseño. Experimenta, 23, 74-75.
Capella, J., Larrea, Q. (1991). Nuevo diseño español. Barcelona: Gustavo Gili SA, 172
Carmel, K. (1992), Donald Knorr. Dins Design 1935-1965 : what modern was : selections from the Liliane and David M. Stewart collection. Montréal: Le Musée des Arts Décoratifs de Montréal en col·laboració amb Harry N. Abrams
Chairs (1994). Nova York: Acanthus Press, 24,25,140
100 obras maestras de la colección del Vitra Design Museum (1998). Alemanya: 1998, 114-115
Fiell, C., Fiell, P. (1993) Modern chairs. Colònia: Benedikt Taschen, 60
The 100 Best Designed Products (1959, abril). Fortune, 135-139
Greenberg, C. (1995). Mid-Century Modern Furniture of the 1950s. Londres: Thames & Hudson, 12,76
Larrabee, E ( 1981). Knoll design. Nova York: H.N. Abrams, 41-44
Meadmore, C. (1974). The modern chair: classics in production. Londres: Studio Vista, 22-23
La buena forma industrial. (1956). Mirador, 1, p. 48-49
Modern chairs, 1918-1970 (1970). Londres: Whitechapel Art Gallery, Lund Humphries, 9
Möller, R. (1969). Crónica del diseño industrial en la Argentina. Summa, 15, p.22-25
Muebles y decoración para una arquitectura actual (1939). Austral / Nuestra arquitectura, 3
Phaidon design classics (2006). Londres: Phaidon Press Limited
Ricard, A. (1998). Sillón BKF. Experimenta, 20, p.33-40
The Museum of Modern Art, New York: the history and the collection (1984). Nova York: The Museum of Modern Art in association with Harry N. Abrams, Inc.
Vidal, M. (1998). La cadira "BKF Modelo Austral de Bonet, Kurchan i Ferrari-Hardoy. Dins Miscel·lània Oriol Martorell . Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 425-433