Saltar al contingut

Doméstico

Tornar al llistat
Doméstico
Nom de l’objecte molinet de cafè
Títol / Nom propi Doméstico
Autors / participants Lluelles i Rabadà, Gabriel (1923 - 2012) / disseny
Götzenberger, Rudiberg (1920 - 2008) / disseny
Industrias Pimer / producció / Esplugues de Llobregat, Barcelona: 1954 - 1965
Lloc d’execució Esplugues de Llobregat
Datació 1954
Dimensions 17 x 11 cm
Material acer inoxidable
melamina
niló
resina d'urea i formaldehid
estirè/acrilonitril
Ingrés donació Andrés Alfaro Hofmann, 1997
Número registre MADB 136237

Descripció

El molinet Doméstico està constituït per una tapa de plàstic SAN (estirè acrilonitril), caixa de trituració de resina-melamina, fulla d'acer inoxidable, cos de resina-pol·lopas i tapa inferior de poliamida-niló. És el primer molinet projectat i fabricat a Espanya amb fulla trituradora i produït totalment amb materials plàstics. Té connexió directa a la xarxa d'electricitat, sense necessitat d'interruptor ni cable. La carcassa va ser dissenyada per l'alemany Rudiberg Götzenberger, mentre que el disseny de la part tècnica va ser a càrrec de Gabriel Lluelles. La forma és conseqüència del racionalisme constructiu: el motor, creat expressament per a aquest aparell, està muntat dins el cos amb les seves altres parts, sense necessitat de subjectar-lo per mitjans auxiliars. Tot el sistema queda així compacte i subjecte. Es va fabricar en diferents colors: negre per al tipus estàndard, i vermell, groc, blanc i verd per als especials. Té un pes de 0,6 kg, una intensitat de 110, 125, 150 i 220 V, i 120 W de potència. Va tenir un gran èxit comercial. El primer any al mercat se'n van vendre més de quaranta mil unitats, i a poc a poc va anar augmentant el nombre de vendes fins a arribar a la xifra de dos milions d'unitats. Amb la fusió d'Industrias Pimer, SA, i Braun, AG, el 1963, Doméstico va continuar fabricant-se amb el nom de Molinet de Cafè TD10. Aquest canvi de denominació demostra que, malgrat haver estat dissenyat com a triturador multiusos, tal com s'anunciava al fullet de propaganda, la pràctica va demostrar que es feia servir de manera massiva com a molinet de cafè. Va deixar de produir-se el 1965. Andrés Alfaro-Hoffmann (Remedios Samper, documentació)

Bibliografia

Palau de la Virreina (1995). Arts decoratives a Barcelona: col·leccions per a un museu: del 23 de setembre de 1994 al 8 de gener de 1995 [catàleg d'exposició]. Barcelona: Regidoria d'Edicions i Publicacions, Ajuntament de Barcelona, 187

Espinet, M. [et al.] (1995). Mecanització de la casa: una història de l'electrodomèstic: col·lecció Alfaro Hofmann [catàleg d'exposició]. València: Direcció General de la Promoció Cultural, IMPIVA, Generalitat Valenciana, 191

Doméstico