cadira

Descripció

El conjunt de mobles compost per diverses cadires (MADB 136156, MADB 136157 i MADB 136158) i una taula (MADB 136155) el va dissenyar Fisac per a l'ús personal acabat de casar. L'objectiu era moblar temporalment un petit apartament projectat per ell mateix, mentre acabaven les obres de l'habitatge unifamiliar construït a la província de Madrid, on va viure fins a la seva mort. Al cap d'uns mesos, van passar a formar part de l'equipament interior d'una segona residència familiar a Canfranc, Osca. Les peces són construïdes de fusta de pi desalbecat, és a dir, "sotmès a un fregament de pues d'acer per treure-li la part tova, l'albeca, de manera que en queda més remarcada l'estructura fibrosa de les vetes dures", com observa el mateix Fisac. Aquest tractament dóna al material una expressió perceptiva rotunda que, lluny de voler amagar, exhibeix la personalitat venosa de la fusta. Tanmateix, i com afirma el mateix arquitecte, el com explicat és només el tercer interrogant que, precedit pel perquè i l'on, ha de respondre tota obra. I, malgrat que Fisac critica el Moviment Modern perquè oblida els dos primers requisits, és difícil deixar de veure en aquests mobles una magnífica interpretació d'aquella sinceritat formal defensada pel millor racionalisme, que intentava llegibilitzar, és a dir, fer comprensible, la forma i el funcionament dels objectes. Aquest criteri és reconeixible en la construcció de les cadires. Com hem assenyalat respecte a altres mobles (vegeu, respecte a això, la butaca Estructural, MADB 135471), els elements estructurals queden convenientment diferenciats dels funcionals, en aquest cas sobretot el seient, que se separa lleugerament de l'enllistonat que forma l'armadura a fi d'aconseguir la inclinació adequada, que es percep com un pla ingràvid i independent. Tant el respatller, basculant, com el seient, es formen amb cingles de cànem i tenen un lleuger farciment de goma escuma embolcallat de tela de cànem.<div>D’altra banda, la taula que completa el conjunt està pensada per assumir la doble funció de taula baixa i de menjador. Per això les potes s’uneixen ortogonalment a la part superior amb una armadura de llistons de fusta fixats al seu torn al sobre amb frontisses. Amb un gir de 90 graus la taula assoleix les dues altures requerides per acomplir totes dues funcions. La versatilitat d’aquesta peça no fa sinó corroborar l’interès de l’arquitecte per prioritzar els valors de l’ús de l’objecte per sobre d’altres consideracions. José Baltanás</div>