Agua Lavanda Barcelona

Agua Lavanda Barcelona
Nom de l’objecte	flascó
Títol / Nom propi	Agua Lavanda Barcelona
Autors / participants	Ricard Sala, André / disseny Antonio Puig Perfumes / producció / Barcelona: 1963 - 1968
Lloc d’execució	Barcelona
Datació	1963
Dimensions	13 x 8.5 x 3.5 cm; 19 x 10.7 x 4.6 cm
Material	alzina (fusta) vidre ràfia
Ingrés	donació, 1999
Número registre	MADB 136612-1

Descripció

<div>El flascó d'Agua Lavanda Barcelona va ser dissenyat per André Ricard el 1963 per encàrrec de l'empresa Antonio Puig Perfumes. Aquest disseny mereix una atenció especial pel que representa tant en l'evolució d'aquesta companyia perfumista com per la significació que té dins la carrera professional de l’autor. Ambdós itineraris restaran estretament vinculats des d'aquest any ja que, amb aquest disseny, s'inicia una prolífica col·laboració entre un dissenyador pioner i una empresa capdavantera en la incorporació i el compromís amb el disseny.</div><div>A principis dels anys seixanta, els directius d'aquesta empresa familiar van tenir coneixement de l'existència de professionals del disseny a través del diari La Vanguardia, que va publicar un article que parlava de l'Associació de Dissenyadors Industrials del Foment de les Arts Decoratives i n’esmentava a alguns dissenyadors, com Antoni de Moragas, Alexandre Cirici Pellicer, Oriol Bohigas i el mateix André Ricard. La visita a la Fira de Mostres de Barcelona l'any 1961 va fer que remarquessin les vaixelles de l'empresa Porcelanas Bidasoa d’Irun. Poc després, va aparèixer un reportatge d’Albert Bastardes a la revista Serra d'Or en el qual es feia esment dels treballs de Ricard per a Bidasoa. A partir d'aquesta troballa Puig s’hi va posar en contacte, ja que allò que havien vist corresponia al tipus de treball que l'empresa volia introduir en els seus productes: una modernització de la forma que tingués present el procés industrial de l'objecte.</div><div>Feia uns anys que Antonio Puig Perfumes, paral·lelament al seu creixement, assajava la col·laboració amb artistes, escultors i creadors publicitaris. No obstant, l'empresa no estava prou satisfeta dels resultats obtinguts amb els flascons. Intentant allunyar-se de l'ús d'envasos genèrics, topava amb dissenys que escapaven als requeriments d'elegància i sofisticació propis de la perfumeria, a més, de ser difícils de fabricar industrialment. Agua Lavanda, que ja era aleshores el producte líder de l’empresa, el 1940 s’havia presentat amb un flascó de vidre octogonal que, més tard, el 1958, va evolucionar cap a un envàs de tipus troncocònic. A més, des de l'any 1953, n’existia una presentació per a l'exportació amb un envàs de vidre folrat de vímet inspirat en la garrafa artesana. </div><div>Al juny de 1961 l'empresa Puig va encarregar a André Ricard l'estudi de l'actualització del flascó d'Agua Lavanda Puig. Encara que els primers esforços es van centrar en el redisseny de l'envàs octogonal per transformar-lo en un con de revolució i, després, en un envàs de base triangular, el procés de disseny no va completar-se fins a 1965, i el primer fruit visible d'aquesta col·laboració va ser un altre projecte: el d'un flascó, dissenyat de cap i de nou per a l'exportació del producte, que va veure la llum el 1963.</div><div>El disseny realitzat per Ricard l'any 1963 és un flascó de vidre fumat d'una tonalitat verdosa amb forma de gota ovoide, aplatada per la base i de secció més o menys el·líptica. L'envàs està coronat per un tap cilíndric de fusta d'alzina natural amb tancament de rosca. Aquest tap porta gravat al foc a la part inferior, i seguint la superfície circular, les lletres "Lavanda Puig". Encara un altre detall: una cinta de ràfia segella el tap respecte al flascó de vidre tot donant la volta en sentit vertical. Aquesta presentació era completada amb una capsa de cartó blanca i blava per dins que també estava segellada per una cinta de ràfia lacrada a la part superior i que subjectava una etiqueta amb el nom del producte.</div><div>El flascó de Ricard rememora, en certa manera, el concepte d'envàs artesà. Però, a diferència d'Agua Lavanda de 1953, la seva solució és industrialitzable i té una nitidesa formal superior. Ricard dissenya un flascó completament depurat, amb un format estable i ensems lleuger, coherent amb un tipus de fragància fresca i aquosa. La forma de gota i les qualitats del vidre creen una relació de parentiu entre el líquid que conté i el contenidor. D'altra banda, el disseny aposta per una elegància sòbria i austera, allunyada de les formes barroques o folklòriques de la perfumeria de l'època, però prou identificable com a imatge inscrita en el món de la perfumeria. La forma i l'elecció dels materials (el vidre fumat, el tap d'alzina, el gravat al foc, la cinta de ràfia i el segellament amb lacre) doten Agua Lavanda d'una identitat singular, associada a l'imaginari dels recipients de les civilitzacions tradicionals, artesanes i agrícoles. </div><div>La meditarraneïtat del disseny va ser observada des del primer moment, per exemple al comunicat publicitari que dóna notícia de la repercussió del flascó de l'Agua Lavanda a la Fira de Nova York de 1963: "El mediterrani és la unitat de tot un cercle de cultures de poca extensió i molta profunditat, cadascuna d'elles íntimament lligada a un paisatge, un tipus humà, un concepte de vida, de fer les coses i d'expressar-les. Cada racó és ell mateix, però alhora rep el solatge de totes les altres cultures que s'hi han decantat durant els segles. El gran èxit assolit, a través de la Fira de Nova York, per un petit objecte bell, dissenyat a Catalunya, és un èxit d'aquesta fascinació mediterrània. Es tracta de l'ampolla per a l'Aigua Lavanda Puig (…) Aquesta petita obra mestra del disseny és un exemple de la riquesa de suggestions que un nucli mediterrani de cultura pot aportar als homes i les dones del món industrial d'avui."</div><div>En tot cas, les referències vernacles no es contradiuen amb la modernitat que comporta un disseny basat en els principis del racionalisme internacional a què s'adheria Ricard. Els dos universos estètics de referència (com havia tingut Sert en arquitectura) coincidien en el principi de l'economia de la forma i en el tractament clar i sòlid del volum. I és aquesta coincidència el que Ricard va cercar.</div><div>Aquest disseny de flascó, conegut com a "Disseny Barcelona", ha estat emprat, des de 1968, com a envàs per a Agua Brava de Puig. Ricard, que des d'aquell primer encàrrec de Puig va treballar de forma continuada en molts productes de l'empresa, va dissenyar un nou envàs amb forma de petaca quadrada per a Agua Lavanda el 1975 (MADB135.683-MADB135.686). El flascó d'Agua Brava és fonamentalment el mateix que el conegut per "Disseny Barcelona", però s’hi poden apreciar algunes diferències: el fumat del vidre té ara una tonalitat ambre gris i la marca del producte està estampada al mateix vidre, el tap de fusta és de color caoba i s’hi prescindeix del cordó de ràfia. Els canvis cromàtics responen, sens dubte, al nou contingut de l'envàs, que es presenta com una aigua de colònia masculina. Encara que les lleugeres transformacions del flascó per adaptar-lo al nou producte en fan minvar algunes qualitats estètiques respecte a l’original, la presència ininterrompuda des de 1963 en el mercat corrobora la vigència d'un disseny que, com altres peces del mateix autor, es vol intemporal. </div><div>El format original d'Agua Lavanda, pensat per a l'exportació, va acompanyar Puig en la seva obertura als mercats exteriors. Va ser presentat entre els millors productes espanyols de la Fira de Nova York de 1963, i aviat va obtenir diferents reconeixements, que van servir perquè l'empresa fes un gir definitiu en la seva política de productes. Com diu Enrique Puig: "tota aquesta fulgurant llista d’èxits ens va dur a la conclusió que no es tractava d’una coincidència, sinó que ens trobàvem en el camí correcte. Aquest envàs, a més d’obrir-nos les portes dels mercats exteriors, va servir per confirmar el que a nivell intuïtiu ja sabíem: anàvem a fer servir el disseny com a punta de llança per introduir-nos al mercat mundial". </div><div>L'èxit d'aquest flascó va inspirar la imitació (i fins i tot la còpia) d'altres productes del món de la perfumeria. I és, sens dubte, una de les peces que va adquirir una projecció internacional més notable entre els dissenys realitzats a la dècada dels seixanta, tant per les seves qualitats intrínseques com per l'aposta que Antonio Puig Perfumes va fer per un envàs que va publicitar com a "Disseny Barcelona". D'alguna manera es pot considerar el disseny del flascó d'Agua Lavanda Barcelona com el punt d'arrencada d'una part de l'obra d'André Ricard que restarà vinculada al sector de la perfumeria, com una fita per a Puig, que des d'aleshores ha assumit el paper d'empresa valedora del disseny, com un dels exemples més representatius del disseny industrial català de la dècada dels seixanta i, finalment, com una forma que ha esdevingut popular, lligada a la memòria col·lectiva, i encara present als comerços.</div><div>Oriol Pibernat (Maria José Balcells, documentació)</div>

Història de l’objecte

Premis: Delta de Plata, 1963, ADI FAD, Barcelona ; Primer Premi de Diseño Industrial, 1965, Bienal Punta del Este, Punta del Este, Uruguay ; Medalla d'Or, 1965, Monde Selection, Brussel·les, Bèlgica ; Premi Nacional d'Embalatge, 1966, Instituto Nacional de Embase y Embalaje ; Eurostar, 1966, European Packaging Federation