ulleres de protecció

Descripció

Cap a 1963, Santiago Pey va desenvolupar dos models d'ulleres de soldadura per a l'empresa Climax, empresa d'equips de protecció i seguretat laboral, una col·laboració en el camp del disseny industrial que s'havia iniciat a mitjan dècada anterior amb el disseny d'unes ulleres de motorista ( MADB 135560). Un d'aquests models és el d'unes ulleres de muntura universal amb el frontal d'una sola peça, el pont d'ample fix, i les dues branques laterals. A més dels oculars filtrats per protegir els ulls, el model té com a peculiaritat una protecció lateral mòbil per evitar l'exposició dels ulls a les espurnes. Aquests laterals, que es poden posar i treure, tenen un sistema de ventilació de tipus indirecte format per ranures, a fi d'evitar la condensació. Tant la muntura com les proteccions laterals estan fabricats amb plàstic flexible. A l'altre model, muntura i branques estan resoltes en una sola peça de plàstic injectat. Els vidres plans filtrants completament rodons de 50 mm es col·loquen a la ranura de la peça de protecció lateral, també de plàstic i s'encasten a pressió a la muntura. La publicitat d'aquest model el presentava com a portador d'innovacions importants, i certament l'original sistema per canviar els oculars és ràpid i senzill (el que se sol·licitava eren models d'utilitat i industrials) . D'altra banda, potser a causa de les seves formes elementals (segurament per simplificar la injecció i el desemmotllament), el disseny gaudeix de l'atractiu d'una certa raresa; sobretot al costat de l'altre model, d'aparença més convencional. Evidentment, a banda d'aquests aspectes d'ús i formals, els dissenys de Pey eren especialment curosos amb l'adaptació anatòmica. Es tracta d'ulleres de treball que han de garantir el seu rendiment com a elements protectors, però alhora no han de suposar una molèstia per als usuaris. Per tant, els elements d'encaix amb el rostre, de fixació al nas o de pressió a la templa van ser estudiats per cercar-hi tant la lleugeresa com el mínim d'obstacles i fregaments. El mèrit ergonòmic d'aquest mena d'objectes consisteix, precisament a combinar tres requeriments: maximització de l'eficàcia protectora, maximització, al mateix temps, del confort i facilitació del desenvolupament de l'activat laboral amb normalitat. Oriol Pibernat