pinces de gel

pinces de gel
Nom de l’objecte	pinces de gel
Autors / participants	Ricard Sala, André / disseny Mobles 114 / producció / Barcelona: a partir de 2001 Norda / producció / Barcelona: 1990 - 1992 Olivia Ricard & Cia S.C.P. / producció / Barcelona: 1999 - 2001 Arce / producció / Barcelona: 1964 - 1974 Acinox / producció / Gavà, Barcelona: 1993 - 1998
Lloc d’execució	Barcelona
Datació	1964
Dimensions	22.5 x 4 x 1.5 cm
Material	resina ABS
Material / tècnica	Resina ABS
Ingrés	donació, 1994
Número registre	MADB 135415

Descripció

Entre els dissenys més representatius del treball d'André Ricard hi ha aquestes pinces de gel realitzades l'any 1964. Es tracta d'un petit objecte d'una sola peça fabricada amb plàstic emmotllat. La forma és, com a la majoria de pinces tradicionals, similar a dos dits i a l'arc que creen el polze i l'índex. El disseny antropomorf fa funcionar la pinça com una pròtesi simple que, sota la pressió dels mateixos dits, subjecta l'objecte (en aquest cas glaçons). No obstant, tot i basar-se en la pinça tradicional, el disseny de Ricard incorpora una modificació substancial: els dits de la pinça estan arquejats de manera que els extrems es toquen i, aproximadament a la distancia de l'últim terç, se situa un travesser d'unió entre les dues barretes. Amb aquesta forma, la pinça de Ricard actua al revés que la pinça tradicional. És a dir, la pressió dels dits obre les extremitats per tal d'agafar el glaçó i és en situació de repòs que la pinça el subjecta. Per alliberar de nou el glaçó només cal fer una lleu pressió. Allò que el dissenyador ha aconseguit amb aquest disseny és que, amb un objecte fabricat d'una sola peça, es varia el mecanisme de prensió. Amb la pinça tradicional cal exercir una pressió constant per agafar el glaçó. Amb la nova pinça només s'exerceix pressió quan s'agafa o es deixa. És la pressió del plàstic la que el manté subjecte durant el desplaçament. André Ricard assajà el funcionament d'aquest petit enginy mitjançant prototips realitzats en metall. En el model de plàstic definitiu va depurar la forma i va incorporar unes osques en els extrems de les barres que actuen de dits per assegurar, encara més, la subjecció del glaçó. La pinça va ser produïda en plàstic surlin flexible de colors blau, groc, vermell, verd i blanc per l'empresa Arce. Més tard ha estat editada en gran diversitat de colors i el surlin ha estat substituït per l’ABS. En aquest objecte el dissenyador ha combinat la seva voluntat d'aportar alguna millora funcional a un estri comú i un tipus d'aplicació de l'enginy que no fa més complex l'objecte sinó que el simplifica. La intenció i el resultat s'adiuen exemplarment amb la concepció del disseny que defensa l'autor. D'una banda, la seva admiració pels petits artefactes que ens ha deixat la tradició artesana i popular, que Ricard transforma en referències d'un disseny adequat a les necessitats humanes. Així "una pinta, unes tisores o una pinça són objectes que ens són essencials, que fem servir, en certa manera, com a pròtesis per completar la nostra incompleta anatomia". El paper del dissenyador industrial consistiria a reinventar aquest món d'objectes necessaris millorant-los, fins on sigui possible, i adaptant-los als materials i les condicions de fabricació industrial. En paraules seves: "només podem parlar d'autèntic disseny quan la forma donada a un objecte útil és la mes simple i la més sensata perquè pugui complir perfectament la funció a què ha estat destinat". Precisament és el que Ricard ens proposa en aprofitar les qualitats flexibles del plàstic per simplificar la pinça de glaçons. Les pinces de gel van merèixer la distinció del Delta d'Or ADI/FAD l'any 1964 i juntament amb el cendrer Copenhagen (MADB 135410 - MADB 135412; MADB 136082 - MADB 136084) ha estat un dels dissenys d'André Ricard més publicitat en exposicions i publicacions. Amb diversos canvis d'editor (Arce, Norda, Acinox, Olivia Ricard & Cia i Mobles 114) i de nom aquestes pinces han estat presents en el mercat i constitueixen la peça més econòmica entre els objectes més "clàssics" del disseny català. Oriol Pibernat