porta-revistes

Descripció

Revister realitzat a partir d'una sola peça de metacrilat vogida i plegada sense cap més acabat. La part del davant fa pinça, de manera que les revistes hi queden ben subjectades. El tall horitzontal de la part superior permet encadenar-ne uns quants en sentit vertical i ocupar així un pany de paret estret. Es comercialitzava de color groc, com el dels exemplars del museu, vermell, blanc i transparent. Aquest revister va ser dissenyat per l'autor el mateix any que el carret de te (MADB 135449) i el pot de llapis (MADB 135451), totes plegades peces destinades a ser produïdes per Class, una empresa transformadora de metacrilat. El metacrilat és un plàstic molt fàcil de treballar i que no requereix una transformació costosa. Quan es presenta en planxa només cal tallar-lo i doblegar-lo i no necessita gairebé cap acabat posterior, ja que el material porta el color en la massa i la planxa se subministra polida. A principis dels anys setanta aquest plàstic va fer furor entre els dissenyadors, per la plasticitat i facilitat d'elaboració que s'unia a una vistosa aparença sintètica i cromàtica identificada amb el concepte de modernitat de l'època. Les solucions constructives tendien a ser enginyoses ja que sempre es partia del material laminat o en bloc, cosa que constituïa un repte per a la imaginació dels dissenyadors. Cal dir que molts dels productes realitzats amb aquell material tenien una tendència al "gadget" que els feia atractius i divertits però que els va fer passar de moda tan bon punt van aparèixer problemes de logística amb la matèria primera. Amb la crisi energètica de 1973 el metacrilat, un polímer derivat del petroli, va començar a experimentar un encariment vertiginós i molts dels tallers que es dedicaven a la seva transformació van haver de plegar. A la meitat de la dècada el metacrilat havia caigut totalment en desús a causa del preu elevadíssim. Però no va desaparèixer totalment del mercat. Un cop esdevingut plàstic de luxe va ser associat als acabats daurats i utilitzat en mobles auxiliars i "gadgets" costosos de gust dubtós. Isabel Campi