butaca
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | butaca |
|---|---|
| Autors / participants | Bonet Castellana, Antoni (1913 - 1989) / disseny / Barcelona: c.1975 |
| Lloc d’execució | Barcelona |
| Datació | 1975 |
| Dimensions | 68.5 x 77.5 x 96 cm |
| Material |
acer cautxú cel·lular pell |
| Material / tècnica | Acer, goma escuma i pell apelfada; apelfat |
| Ingrés | donació Victòria Bonet, 1994 |
| Número registre | MADB 135581 |
Descripció
Aquesta butaca formava part del mobiliari que l’arquitecte dissenyà per a la seva darrera residència de Barcelona: l’edifici Pedralbes I, que construí al carrer Cavallers prop del Monestir de Pedralbes, entre 1972-1976. De fet, tanmateix, aquesta butaca és la darrera de les versions d’una línia de disseny que Antoni Bonet inicià a l’Argentina a finals dels anys quaranta i que, amb lleugeres variants, mantingué als anys cinquanta i principis dels seixanta. L’antecedent és la butaca de La Solana del Mar (1946-1947), construïda a Punta Ballena; per bé que l’estructura i els braços eren de fusta, els travessers situats en el seient i el respatller permetien acoblar-hi una àmplia tira de goma que tesada manualment mitjançant uns cordons oferia prou resistència perquè els dos coixins rectangulars (seient i respatller) descansessin sobre aquesta base. Més tard, a l’apartament Levin (1953) o les cases Oks a Martínez, Buenos Aires (1955-1957), Benadón, Peralta Ramos, Santamaria i fins i tot a la Ricarda, al Prat de Llobregat (1950-1963), Bonet dissenyà amb algunes variants aquella butaca. En totes la diferència més important està en el material de l’estructura, que passa a esdevenir acer pintat en negre de secció quadrada i bronze de secció circular, de manera que pren un caràcter molt més expressiu i brutalista. Cal assenyalar, i aquest és un aspecte propi del plantejament projectual d’Antoni Bonet, la importància funcional. En aquesta butaca, l’arquitecte mantingué en part la solució de reposabraços que la propietària de la Ricarda, Inés Bertrand, suggerí —per raons pràctiques—, retallant la tapisseria a la part davantera del braç; solució que també s’adoptà en la part posterior del braç, però que en canvi no s’incorporà, en la butaca de casa l’arquitecte, que és la del museu. En canvi, sí que hi mantingué de la butaca de la Ricarda un altre element, introduït a finals de 1963, la barra vertical que uneix el braç amb la base de l’estructura. D’altra banda, si per a la Ricarda els artesans i industrials amb què treballà Bonet, pel que fa a mobiliari, foren Jaime Llorca i Tapicerías Gancedo, és ben probable que fossin els mateixos a la butaca de la seva residència de Barcelona. Mercè Vidal
