Oronda
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | sucrera |
|---|---|
| Títol / Nom propi | Oronda |
| Autors / participants |
Tusquets Blanca, Oscar / disseny Alessi, s.p.a. / producció / Crusinallo di Omega, Itàlia: a partir de 1983 |
| Lloc d’execució | Omegna |
| Datació | 1983 |
| Dimensions | 7 x 11.6 x 9.5 cm |
| Material |
banús (fusta) llautó vidre |
| Ingrés | donació Alessi, s.p.a., 1995 |
| Número registre | MADB 135981 |
Descripció
<div>El conjunt format per tetera, lletera, sucrera i safata Oronda forma part d’una col·lecció de productes denominada Tea & Coffee Piazza. L’empresa italiana Alessi, per consell d’Alessandro Mendini, encarregà a onze arquitectes coneguts internacionalment uns joc de cafè o te amb la intenció d’obtenir una sèrie de productes d’autor. L’empresa va deixar als projectistes llibertat absoluta pel que feia al plantejament del disseny, que podia anar des de la pura investigació formal, lliure de qualsevol consideració de producció industrial o comercialització, fins a l’intent d’introduir-se en la fabricació com a sèrie usual en els tallers de la firma. Entre les diferents propostes, la realitzada per Tusquets va optar clarament per aquesta segona via. </div><div>El procés va iniciar-se amb el disseny de la tetera, i les primeres consideracions van derivar d’un estudi sobre els exemples històrics, les seves particularitats i el seu funcionament, d’on es van desprendre dues decisions: la d’incorporar un bec, que permet tallar la gota després d’abocar el té, i la d’aplicar una nansa excèntrica al costat oposat, de manera que per abocar-ne el contingut s’ha de girar el canell. Aquestes dues decisions condueixen a una tipologia tradicional, però que s’enfronta immediatament amb les necessitats tècniques que imposa la producció industrial. D’altra banda, cal tenir en compte que es tracta d’un producte que s’havia de realitzar en metall, atès que Alessi només treballa aquest tipus de material. </div><div>La utilització de metall permet esmolar el bec i evitar que la tetera gotegi, cosa desitjable, però alhora costa molt de soldar el bec al cos de la tetera, i això en dificulta la realització industrial. Aquesta dificultat ha fet que a les teteres d’acer el bec hagi desaparegut completament i hagi estat substituït per solucions que invariablement funcionen pitjor. El veritable desafiament de l’autor doncs va consistir a realitzar una tetera industrial per estampació en metall que recuperés el bec. La solució va ser resoldre la tetera en dues parts, una amb el bec i l’altre amb la nansa. Aquesta solució es va trobar després d’un llarg procés d’elaboració, amb etapes intermèdies on la nansa encara constituïa una tercera peça, que finalment va ser eliminada. Una vegada obtinguda la solució tècnica, es van proposar dos models de tetera, un de més arrodonit amb un filtre a joc i un altre de més estilitzat. Finalment per motius d’inversió només es va produir la segona.</div><div>Quan ja es tenia l’element inicial es van resoldre la lletera i la sucrera. Pel que fa a la lletera, es tracta de reproduir el sistema de producció a partir de dues peces estampades, però adaptant les formes a les noves dimensions i ús. En aquest cas, el bec és substituït per una mitja canya, i la nansa es corba per deixar-la relliscar entre els dits, atès que, pel seu reduït pes, no cal agafar-la amb tota la mà, com és el cas de la tetera quan és plena. A la sucrera, de forma esfèrica, la nansa resol alhora la sortida de la cullereta, que no es produeix per un tall a la tapa, sinó per la canal que fa el mateix mànec. Als tres elements del joc, en la versió xapada en or, aquest material apareix a l’exterior per la cara anterior de la nansa, manifestant la qualitat tant conceptual com material del producte. </div><div>La voluntat orgànica i arrodonida de les formes del joc de te respon tant al mateix caràcter de contenidor de cada un dels elements com als requeriments que es deriven de la seva manipulació. Es tracta, en certa manera, d’una aplicació de l’ergonomia al disseny dels elements. Cada una de les nanses s’adapta de la manera més adient a la postura de la mà i la situació dels dits d’acord amb el contingut, la mida, i el pes del conjunt del recipient els gestos que implica la seva utilització. </div><div>Pel que fa a la safata Oronda, comparteix material, tècnica de producció i plantejaments conceptuals amb la resta de components del joc de te. La fabricació es realitza per estampació d’una planxa de metall sobre el motlle que li dóna forma. En aquest cas, i a causa de les formes de la safata i la seva dimensió, l’estampació es realitza mitjançant tres etapes de deformació progressiva, fins a arribar a la forma final. La asimetria de les nanses respon a la situació de les mans quan sostenen la safata, partint d’una situació radial dels braços en relació amb el cos de la persona. D’aquesta manera, apareix un dels costats llargs allunyat del cos, i un altre a tocar, amb la consegüent repercussió formal. Els plecs laterals que fan de nanses als costats curts de la safata també adopten una forma adequada per agafar amb comoditat l’objecte, amb espai suficient per situar els dits a la cavitat.</div><div>La primera producció del conjunt Oronda, limitada a 99 exemplars, va ser produïda en plata (925/1000), amb l’interior xapat en or, la nansa de fusta de banús i la tapa de vidre emmotllat. Més tard se’n va realitzar una sèrie de llautó, amb bany de plata exterior i d’or a l’interior, a la qual pertanyen les peces de la col·lecció del museu, i se’n va plantejar la producció més habitual en acer inoxidable. </div><div>El sistema de treball seguit per a l’obtenció del producte, malgrat no ser una referència que Tusquets apliqui concretament en aquest cas, resulta bastant proper a l’utilitzat per Antoni Gaudí en moltes de les seves obres. Aquesta manera d’actuar, allunyada de personalismes, apropa el resultat a l’usuari i fa que els objectes s’allunyin de modes i situacions circumstancials. En aquest sentit, l’encert del plantejament de Tusquets és confirmat per l’èxit comercial del producte, un dels de major acollida entre els presentats a la convocatòria inicial de l’empresa Alessi. </div><div>El conjunt Oronda ha estat exposat al Montreal Museum of Decorative Arts (Canadà) i al Victoria & Albert Museum, de Londres.</div><div>Josep Maria Fort</div>
Història de l’objecte
Premis: Delta de Plata, 1986, ADI FAD, Barcelona.
Bibliografia
Alessi, A. (1983). Tea & Coffee Piazza: 11 servizzi da the e caffè; 11 tea and coffee sets. Crusinallo: Crusinallo Alessi Shakespeare
Alessi, A. (1994). The design factory. Londres: Academy Editions, 38-43
Bivalvos (1988). Juego de té o café. Ardi, núm. 4, p. 140-141
Todos los Premios Delta de ADI FAD (1989). Ardi, 11, 196-199
Calvera, A. (1998). Hablando de diseño con Oscar Tusquets. Experimenta. Monografía Observatorio Fin de Siglo. Diseño del mueble en España 1902-1998, 20, p. 197-204
Oscar Tusquets. Solidez conceptual (1995). Diseño interior, 42, p.126-127
Marozzi, C. (1998). Una mirada desde fuera. Experimenta, 20, 169-170.
On Diseño (2004), 250, 520-522
Catálogo de productos seleccionados para los Premios Delta (1986). Barcelona: Fundación BCD, 95
25 años de diseño industrial: los Premios Delta (1986). Barcelona: Gustavo Gili, SA, ADI FAD, 166