In Situ

Descripció

<p class="MsoNormal"><font>Aquestes peces formen part del sistema de senyalització In situ per a la identificació de “llocs” en el mapa general del país que constitueix la darrera etapa del projecte global de senyalització coordinat pel Consell de Disseny de la Generalitat de Catalunya.</font></p><p class="MsoNormal">El problema era clarament delimitat: crear els senyals que informen que s’ha arribat a destí, marcar el final del trajecte orientat prèviament amb la senyalització viària. Són la resposta a la tercera pregunta implícita en tot projecte de senyalització: “Vostè ja ha arribat. Això és…”. Per això els rètols són mers identificadors i només en alguns casos el sistema preveu incloure-hi informació complementària, com l’altitud en el cas d’un port de muntanya, l’horari en el d’un centre o la funció del lloc mitjançant un pictograma en el cas de serveis (ambulatori, hospital). La majoria de criteris de disseny són continuació de treballs anteriors. En aprofitar solucions constructives prèvies, s’aconsegueix satisfer una condició difícil d’apreciar en els projectes individuals com ara la simplicitat de gestió en la implantació del sistema. La intercanviabilitat de components permet reduir el nombre de models i facilita l’emmagatzematge mentre que la unificació de criteris gràfics evita d’augmentar la pol·lució visual de la ciutat amb noves imatges.</p><p class="MsoNormal">Com tot projecte de senyalització, aquest també té dos vessants rellevants quant al disseny, el suport, és a dir, la peça que sustenta el rètol, i el tractament gràfic del rètol que estructura la informació. De fet, el projecte consisteix en essència a crear un sistema de senyals, unes regles gràfiques i semàntiques de combinació d’enunciats, i un sistema de fixació adequat al lloc on s’han d’instal·lar perquè s’interpretin com a tals. Les variants depenen dels llocs on es col·loquin, del caràcter dels receptors (vianants o automobilistes) i de les condicions de percepció.</p><p class="MsoNormal">Segons els autors, l’elecció del quadrat per al format del rètol volia expressar la idea de final de trajecte, de punt final. Cal dir que és la forma més emprada en els sistemes de senyalització, difosa mundialment pels pictogrames olímpics. També és la forma més utilitzada per les empreses que venen rètols estàndard. A més, molts d’aquests corresponen a dependències de la Generalitat i el quadrat ja es preveia al seu programa d’identitat institucional projectat per Josep M. i Joaquim Trias Folch, publicat el mateix any. Els dos projectes van ser molt probablement desenvolupats en paral·lel. Aquesta omnipresència del quadrat, tan neutre malgrat el seu estatisme, palesa si més no la pervivència del grafisme suís per a tots aquells materials gràfics la funció dels quals és transmetre informació sense atributs. Amb la difusió de la Neue Graphik suïssa a partir dels anys seixanta, el quadrat ha estat la base modular de la diagramació i de les retícules compositives fins a esdevenir el paradigma del disseny gràfic ortodox amb voluntat funcional i intenció asèptica quant a la grafia. El tipus Helvètica té un paper semblant.</p><p class="MsoNormal">Una preocupació constant d’aquests projectes de senyalització ha estat equilibrar la necessitat de cridar l’atenció de l’usuari, és a dir, la vistositat del rètol, amb el desig de no molestar la visió de la ciutat i el paisatge. D’aquí la idea de crear les plaques de vidre trempat serigrafiat al forn per la part interior, amb una franja de color que dibuixa un marc i tapa el perfil on es col·loquen per no interferir en la façana de l’edifici. Cal dir que la tipografia elegida no és prou impactant com per destacar sobre les textures arquitectòniques de les façanes, alhora que la transparència del suport molesta la llegibilitat del text i la identificació de la placa com a senyal. Les plaques es complementen amb un marc, un perfil angular d’acer calibrat esmaltat de color beix. A les dependències administratives de la Generalitat de Catalunya el perfil és de llautó polit setinat i envernissat amb un tractament per protegir-lo de la intempèrie.</p><p class="MsoNormal">El sistema preveu també algunes variants de la placa en funció de les aplicacions: una versió opaca, seguint el codi de colors neutres, construïda amb una doble planxa d’acer vitrificat al foc a 850º, amb la planxa de quatre plegaments a 90º de 2 cm, i el marc format per perfils angulars d’acer laminat en fred i galvanitzat.</p><p class="MsoNormal">A més del rètol de paret, el programa In Situ preveu diferents sistemes de suport (simple o doble) per col·locar els indicadors de forma exempta i el sistema de senyalització dona també les directrius d’on situar els rètols.</p><p class="MsoNormal">Pel que fa al vessant estrictament gràfic, allò que més destaca és la debilitat dels codis emprats, que és un gran avantatge. Les diferències de tipus i la col·locació marquen les diverses classes d’informació, però sense exigir al receptor haver de recordar cada vegada què volen dir les formes abstractes, com l’estil de les lletres o els colors. És encomiable que a l’època de la imatge, com es diu tan sovint de l’actual, el sistema limiti l’ús de pictogrames als estrictament necessaris i prefereixi escriure els topònims.</p><p class="MsoNormal">Quant a la tipografia triada, una Helvètica no del tot xuclada que va ser redissenyada digitalment sobre el tipus original, manté la unitat gràfica amb el sistema de senyalització de carreteres alhora que vol integrar-se en el programa d’identitat de la Generalitat de Catalunya. El codi es redueix a combinar la seminegra i la fina. Pel que fa a la composició, un quadrat de punt final imposa necessàriament la caixa central, estàtica i clàssica.</p><p class="MsoNormal">Els dissenyadors diuen que no hi havia cap normativa municipal sobre rètols urbans quan ells van fer el projecte. Atès que molt poc temps després, a la zona de l’Eixample de Barcelona i a d’altres àrees fortament significatives pel valor patrimonial ja hi havia una normativa molt rígida per a la col·locació de rètols comercials, és molt probable que s’aprofités el model de rètol transparent d’aquest projecte per imposar-lo a tots els rètols col·locats en façanes.</p><p class="MsoNormal">Les peces que es troben a la col·lecció del museu tenen les següents inscripcions: “Xarxa de Museus Comarcals de Catalunya Museu del Maresme” (MADB135.735), “Instal·lacions Esportives Municipals Casal de l’Esport” (MADB135.736) “Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca” (MADB135.737).</p><p class="MsoNormal">Els rètols In Situ van ser seleccionats per als premis Delta de l’ADI/FAD de Barcelona de 1986.</p><p class="MsoNormal">Anna Calvera</p>