Gaulino
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | cadira |
|---|---|
| Títol / Nom propi | Gaulino |
| Autors / participants |
Tusquets Blanca, Oscar / disseny Carlos Jané S.A. / producció / Granollers, Barcelona: a partir de 1987 |
| Lloc d’execució | Granollers |
| Datació | 1987 |
| Dimensions | 85.5 x 45 x 50.5 cm |
| Material |
roure (fusta) pell de vaca |
| Material / tècnica | fusta de roure; vaqueta |
| Ingrés | donació C. J. C. Concepta, SL, 1994 |
| Número registre | MADB 135517 |
Descripció
<div>Després del gran èxit comercial aconseguit per la col·lecció de cadires Varius (MADB135.538, MADB135.641, MADB135.638) on apareix amb evidència l’elaboració formal de l’objecte en forma de marca d’autor implícita en el producte, Tusquets rep diversos encàrrecs per part d’empreses que desitgen dotar d’identitat pròpia el seu catàleg. Un d’aquests empresaris és Carlos Jané Camacho, que té una empresa dedicada al mobiliari de fusta de gran consum i decideix fundar una nova línia de productes comercialitzats sota el seu propi nom. Òscar Tusquets rep l’encàrrec d’un producte adreçat al nou catàleg. Es tracta de realitzar una cadira de fusta, pensada principalment per a l’àmbit domèstic i que ja inicialment compti amb les versions de braços i sense. </div><div>Tusquets treballa d’una manera més propera a l’escultura que en altres casos, fruint de les possibilitats que ofereix el treball amb gruixos de material, en aquest cas fusta, després de nombrosos dissenys anteriors realitzats amb tubs o perfils metàl·lics de secció única. El procés amb què treballa, però, també té un fonament racional, ja que va aconseguir unes cadires lleugeres, de manera que elabora i varia els gruixos de les diferents peces, reduint al màxim la secció del material i, amb aquesta, el pes. Aquest procés de buidat s’aprofita a nivell formal i les corbes segueixen a través de peces consecutives sense solució de continuïtat. La imatge que proporciona la fusta també s’aprofita, deixant visible la textura del roure. Aquesta utilització quasi gràfica de la fusta fa diferent cada element, amb una diversitat que s’accentua en les irregularitats i els plecs de la pell que forma el seient, que, d’altra banda, proporciona comoditat gràcies a una forma que s’adapta a l’anatomia humana, sense convertir-lo en una superfície tova.</div><div>Al llarg de la seva evolució formal, la cadira es va concretar en una forma que recollia imatges d’alguns mobles dels arquitectes Antoni Gaudí i Carlo Mollino, influències que, aparegudes al llarg del procés de disseny, en comptes de ser amagades per Tusquets van ser assumides, fins i tot potenciades. No en va la forta personalitat que ambdós autors imprimien a les seves obres també era un requeriment de partida en la realització d’aquestes noves cadires, d’on el nom de Gaulino, una contracció dels cognoms dels autors convertits en obligada referència.</div><div>La cadira de braços manifesta amb major evidència la noblesa general del programa. L’existència dels braços fa que sigui possible entendre’l més com a objecte autònom, situat aïlladament, que no pas acostat i, per tant, supeditat a una taula. A la cadira Gaulino, els braços no són un apèndix o un element afegit en relació amb la versió que no en té, sinó que apareixen perfectament integrats. Les potes del davant, que a l’altra versió s’aturen a nivell del seient, aquí emergeixen fins a un element de ròtula en què, perpendicularment a la pota, s’encasta la peça del braç. La forma d’aquest element segueix els mateixos criteris que la resta de parts: s’hi minimitzen les seccions de material, considerant tant la resistència com la imatge. A la part interior dels braços, en contacte amb l’usuari, la fusta s’arrodoneix, tant a la secció del perfil de les peces com al radi que recull l’usuari. A la part exterior, en canvi, uns talls plans ofereixen una imatge molt més vigorosa. Els dos perfils verticals posteriors, que formen alhora les potes del darrere i el respatller, es modifiquen lleugerament per adaptar-hi l’arribada i l’encastament correcte dels braços. La diferència entre el radi interior, on se situa l’usuari, i la geometria exterior produeix un eixamplament del braç just on habitualment recolza l’avantbraç de l’usuari.</div><div>El resultat permet constatar les virtuts formals, evidents per la marcada personalitat del producte, i també les racionals i funcionals, no tan evidents a primer cop d’ull però molt d’agrair per a l’usuari. Les cadires Gaulino són lleugeres i resistents, visualment molt transparents i, tot i estar resoltes amb superfícies i materials molt durs, resulten prou còmodes, atès l’estudi ergonòmic realitzat per ajustar les formes de manera adient per a la majoria d’usuaris. Com a valor afegit, sorprenent i gens poc habitual en cadires de fusta, la cadira Gaulino és apilable en nombre de quatre, encaixant-les de manera que giren cada una en relació amb la inferior, i formen un inici d’espiral.</div><div>Les peces de la col·lecció del museu són de fusta de roure tenyida a porus obert i entapissades amb vaqueta de color bordeus.</div><div>Comercialment, el fet de disposar de les dues versions, amb braços i sense, afavoreix la utilització del model en un major nombre de casos. Pel mateix motiu, després d’aquestes dues versions, la sèrie es va ampliar amb altres elements complementaris, com el tamboret, en dues versions, alt i baix, i una taula, aportacions que van permetre aplicar la sèrie en instal·lacions de cert nivell, en l’àmbit hoteler i de restaurants.</div><div>Les cadires Gaulino han estat exposades a diversos museus d’arreu del món com el Musée des Arts Décoratifs de París, The Israel Museum de Jerusalem, el Vitra Design Museum de Weil Am Rhein (Alemanya), el Montreal Museum of Decorative Arts (Canadà) o el Denver Art Museum (Estats Units).</div><div>Aquest producte va ser seleccionat per als premis Delta de l’ADI/FAD de Barcelona del 1990.</div>Josep Maria Fort
Història de l’objecte
Premis: Premio de Diseño Nuevo Estilo, 1988, Revista Nuevo Estilo, Madrid.
Bibliografia
Cuadrúpedos. (1988) Ardi, 4, p.154-165, 154, 160-163
Sillas nacionales (1989). Ardi, 10, 130-187, 165
Noticias y productos (1991) . Ardi. (19), 140-149
Calvera, A. (1998). Hablando de diseño con Oscar Tusquets. Experimenta. Monografía Observatorio Fin de Siglo. Diseño del mueble en España 1902-1998, 20, p. 197-204
Capella, J. (1998). Elogio y refutación de los ochenta. Experimenta,20, p. 175-180
Oscar Tusquets. Solidez conceptual (1995). Diseño interior, 42, p.126-127
Òscar Tusquets. (1992). MD, Moebel interior design, 6, p. 54-55
Nulli, A. (1988). La sedia Gaulino. Domus (Milano), 694, p.1-2