Musil

Descripció

<div>Aquests productes formen part de la col·lecció d’objectes d’escriptori Hi-Fu [Hiper-Funcionals], que es completa pel cendrer Cracatoa i el contenidor de clips Salero de Clips. La col·lecció va ser encarregada per l’empresa aleshores acabada de crear Ginseng Objetos Tonificantes al dissenyador industrial Josep Puig el 1990, amb la pretensió de comercialitzar una nova i útil gamma de productes per a despatx. Tot i formar part d’una mateixa família, cada peça té un aspecte i una funció diferent. </div><div>El gerro Cloe està format per un tub de vidre translúcid i una base semiesfèrica de fusta de faig tornejada i polida que conté, a la part inferior, un contrapès de ferro cromat que li proporciona estabilitat. El tub té funció de recipient i se subjecta a la fusta amb una volandera d’acer inoxidable. Tot i que només pot contenir una flor, la seva peculiaritat respecte als gerros de flors convencionals resideix en l’equilibri, ja que encara que rebi un subtil cop o sigui balancejat bruscament, sempre torna a la posició original com un saltamartí. Segons l’autor, aquest disseny és ideal per a despatxos on es mouen grans quantitats de papers i on sovint, a causa d’alguna empenta involuntària, sempre es vessa el contingut d’algun recipient. L’esmentada estabilitat també permet redissenyar-ne la posició a partir de la disposició d’una flor que, pel seu pes, inclini el gerro lleugerament. Aquesta varietat de moviments en suggerí el nom, que prové tant del clàssic grec Dafnis i Cloe de Longus de Lesbos (segle III aC) com del títol d’un ballet de Maurice Ravel (1912). Cal assenyalar que el gerro té connotacions formals properes al llum Silvestrina (MADB135.858) que Josep Puig coneixia i que sempre l’havia entusiasmat.</div><div>Més tard l’any 1993 les dissenyadores italianes Antonella Negri i Donatella Stergar van realitzar un model de gerro a la sèrie I Tortini de formes i característiques semblants (base circular basculant i tub de vidre).</div><div>Malgrat que l’empresa productora va realitzar proves lacant la fusta de faig en diversos colors (verd, negre i salmó), el gerro s’ha seguit comercialitzant en to vermellós i en color de faig clar. Si bé aquestes dues tonalitats de la fusta són presents tant al gerro Cloe com al pot de llapis Coliseo, el que dóna unitat a la col·lecció és el color argentat de l’alumini i de l’acer cromat, present a totes les peces del conjunt. </div><div>D’altra banda, el pot de llapis Coliseo es caracteritza per la disposició de dues plaques de faig corbades que abracen una caixa rectangular d’alumini de fosa també corbada. De la combinació d’ambdós materials en resulta un objecte acurat, esvelt i molt funcional, ja que, mentre que les plaques de fusta donen calidesa al conjunt, el recipient d’alumini proporciona el pes adequat per a la seva estabilitat. Durant el procés de creació, la selecció dels materials va respondre a una doble necessitat: d’una banda perquè l’alumini de fosa permetia un impecable acabat (solució que evitava retocs suplementaris) i de l’altra, perquè la fusta (de to vermellós o de color de faig clar) proporcionava la textura desitjada per a un estri d’escriptori. La novetat de Coliseo respecte als pot de llapis convencionals és el volum: un rectangle irregular amb la part superior en diagonal respecte a la base. Aquest disseny en diagonal permet, aprofitant una compartimentació aleatòria, distribuir els estris d’escriptori de menor a major alçada, solució que proporciona moviment i gest a la peça, alhora que facilita, respecte a la forma cilíndrica dels pot de llapis tradicionals, la localització dels estris més petits entre els més grans. Precisament, la secció en diagonal va recordar a Josep Puig part de les arcades exteriors del Colisseu de Roma (segle I), arquitectura que n’hi suggerí el nom.</div><div>El petjapapers Musil està format per una base de vidre massís matisat en forma de con que té, a la part superior, un casquet i un agafador d’alumini de fosa. Durant el procés de creació, el treball de fosa va ser escollit perquè proporcionava un bon acabat i evitava retocs complementaris, avantatges importants sobretot per a l’agafador, que amb la seva forma anatòmica evidencia l’ús del petjapapers. Cal assenyalar que la forma conoïdal de Musil va afavorir la creació d’una nova peça amb variants funcionals: el petjapapers Ran. Aquest té la base de vidre massís matisat en forma de con que té, a la part superior, un casquet d’alumini de fosa anoditzat on s’uneixen dues barretes d’acer inoxidable, que adopten la funció de pinça i estan cenyides al tronc per una volandera d’alumini de fosa que les estreny a la manera d’un anell. La volandera permet obrir o tancar les barretes i aconseguir retenir els papers independentment de la seva quantitat o gruix. Aquesta és la gran diferència amb els petjapapers tradicionals, ja que Ran no sols aguanta el paper sota el seu pes, sinó que l’eleva i l’ensenya de manera descarada com un senyal, cridant l’atenció sobre el paper retingut. Aquest pinçament de les barretes (a la manera de palets xinesos) i la seva funció d’estendard van suggerir a Josep Puig el nom, inspirat en la pel·lícula del mateix títol que va dirigir Akira Kurosawa el 1985 on els guerrers samurais enarboren les seves banderes, mentre que el mateix autor va definir Musil com un petjacoses, amb tots els seus atributs, per a persones amb qualitats, característiques manllevades de la novel·la L’home sense qualitats (1930) de l’escriptor austríac Robert Musil, remarcant la diferència entre tots dos petjapapers (l’un amb tants atributs i l’altre amb tan pocs).</div><div>Tot i ser proper al petjapapers Musil, Ran és el resultat de buscar utilitats inexistents en els objectes convencionals en benefici d’una tipologia nova. Així mateix, Josep Puig va investigar en altres utensilis, com en un pot de llapis-posavasos que finalment no es va produir.</div><div>Cal assenyalar també que les línies pures, senzilles i esveltes de les peces, els seus colors i el grafisme dels embalatges van dotar la col·lecció d’una estètica oriental. </div><div>Per les seves característiques i per la qualitat de la seva concepció, la col·lecció Hi-Fu va merèixer entrar a la Selecció dels Premis Delta ADI/FAD de 1990 i des d’aquell any va ser produïda per Ginseng Objetos Tonificantes. L’empresa s’encarregà de l’embalatge que va consistir en un cartó a tres tintes (negre, vermell i blanc) amb grafisme de Lluís Morillas i text de l’escriptor Miquel Alzueta. L’any 1992, en canviar de productora, la nova empresa en va renovar l’embalatge i el grafisme, però no les peces, que ha distribuït principalment a Espanya i Portugal. </div><div>El més gran èxit comercial l’han assolit el petjapapers Ran i el gerro Cloe, que per la seva forma gràcil ha estat utilitzada com a objecte decoratiu i com a acompanyant de disseny en algunes de les taules dels restaurants de més prestigi de Barcelona. De fet, el seu èxit va tenir el punt àlgid el 1993, quan el Museum of Modern Art de Nova York va exposar-lo a les vitrines de la seva botiga i l’afegí al catàleg editat arran de les festes de Nadal. </div>Rossend Casanova