NU-TA N

Descripció

El tamboret és un tipus de seient que ja era utilitzat per egipcis, assiris i romans. Durant l’edat mitjana era emprat pels nens i els servents, enfront de la cadira, destinada a les classes benestants, ja que denotava un estatus social i econòmic elevat. Aquests primers tamborets eren baixos i podien ser tant de fusta com entapissats, rodons o quadrangulars. Més tard l’ús del tamboret es va estendre i popularitzar i així per exemple fins a 1900 era utilitzat per la majoria dels oficinistes. Es tractava de tamborets més alts, la forma dels quals va patir modificacions ja que van ser objecte d’experimentació per molts dissenyadors. Si al llarg de la història aquest tipus de seient ha estat més propi de l’àmbit domèstic o privat, actualment és més habitual trobar tamborets en espais públics com ara bars i altres llocs d’oci. Malgrat que avui en dia ha assolit el mateix estatus i categoria que la cadira, psicològicament el tamboret “funciona” de forma diferent. La postura que s’hi ha d’adoptar està a mig camí entre estar assegut i estar dret, i això a més de tenir avantatges de tipus ergonòmic, li dóna un caràcter més social, atès que, com que no té respatller, s’hi produeix una manca de direccionalitat que facilita la comunicació i ajuda a establir una relació igualitària entre els usuaris. La sèrie de tamborets Nu-ta pertany a una col·lecció d’objectes dissenyats per Lluís Pau per a l’empresa Colur. Aquests productes tenen en comú el prefix “nu”, que fa referència al seu minimalisme. Els tamborets tenen el seient circular i es fabriquen amb diferents materials (acer, fusta o tapisseria). Les quatre potes que els sustenten, i que recorden l’estructura de la jardinera Nu-flo (MADB 135724 i MADB 135725), són d’acer cromat i estan col·locades en forma piramidal i unides per un cercle del mateix material. D’altra banda, per poder atendre els gustos dels diferents usuaris, Nu-ta disposa d’uns complements opcionals: un petit coixí que fa sensació de flonjor, uns cordills i un tensor de forma cònica que permeten “vestir” el tamboret tantes vegades com es vulgui mitjançant l’ús de qualsevol mocador o retall de tela sense haver de recórrer als serveis d’un tapisser. Això dóna a l’objecte un caràcter de divertimento alhora que el diferencia d’altres tamborets del mercat. Mentre Nu-ta va ser produït per l’empresa Colur, afegia al nom una lletra segons el material del seient; així existien Nu-ta F (fusta de freixe), Nu-ta T (entapissat) o Nu-ta N (nu). Actualment i amb el nom de Nuta, el fabrica Mobles 114 amb dues opcions de seient (fusta i acer) i tres alçades diferents, 75, 60 i 45 cm, que en permeten l’ús tant en el camp de l’hostaleria com a la llar, sobretot en cuines o cambres de bany. Pel que fa a les potes, l’única variant es produeix en la versió de 45 cm, que en té tres a diferència de les quatre de la resta de models. Els exemplars que hi ha a la col·lecció del museu són un de fusta (Nut-ta F) i dos d’acer (Nu-Ta N), a més d’un coixí de goma escuma per si es vol “vestir” el tamboret. Aquest producte va ser seleccionat per als premis Delta de l’ADI/FAD de Barcelona de 1990. Maria José Balcells