Hydra

Hydra
Nom de l’objecte	aixeta
Títol / Nom propi	Hydra
Autors / participants	Milá, Miguel (1931 - 2024) / disseny IBP Supergrif, SL / producció / Sant Feliu de Llobregat, Barcelona: 1991-2001
Lloc d’execució	Sant Feliu de Llobregat
Datació	1991
Dimensions	10.5 x 8 x 12.5 cm
Material	llautó
Material / tècnica	Llautó
Ingrés	donació Supergrif, SL, 1995
Número registre	MADB 135977

Descripció

<div>Supergrif, SL, és una empresa fundada el 1966, dedicada a la fabricació d’aixetes d’alta qualitat. El 1990 l’empresa va contractar Miguel Milá per treure al mercat un model d’aixeta nou, un monocomandament, un tipus d’aixeta que tot just començaven a aparèixer al mercat. Era un pas més en una política de producció basada en la qualitat del disseny que l’empresa ha continuat mantenint. </div><div>Miguel Milá va desenvolupar aquest projecte al llarg de 1990 treballant conjuntament amb Carlos Marzábal, un enginyer i dissenyador industrial de Barcelona.</div><div>Tal com recordava Josep M. Fort en un article, als primers noranta, arquitectes i interioristes van començar a sentir un interès especial per les cambres de bany, la seva distribució i els seus accessoris. Val a dir que tota la dècada anterior s’havien vist importants novetats de disseny en el tractament d’acabats, accessoris, distribució i aprofitament estètic de l’aigua en els banys públics de bars i locals nocturns. Als noranta el mateix interès passava als banys domèstics. Una cosa similar ja havia passat amb els components elèctrics, com els interruptors; i ara tocava el torn als sanitaris i l’utillatge tècnic del bany, un dels components de la llar que sempre havia tingut aquest aspecte d’objecte tècnic, gairebé mecànic. En efecte, cap a la mateixa època que Miguel Milá desenvolupava aquest projecte, el dissenyador Ramon Benedito treballava també en altres models d’aixetes per a l’empresa Roca. Però, a més a més, havia arribat el moment de plantejar totalment de nou la idea que hom té d’una aixeta: si bé és una mera clau de pas per regular el doll d’aigua que surt de la canonada, la qüestió ara canviava de sentit atès que calia buscar la manera de regular el pas de l’aigua amb un sistema de comandament més fàcil de fer servir, però també més fàcil de comprendre visualment quan es fa servir. Aquest va ser el criteri que inspirà el disseny de Miguel Milá en les aixetes per a Supergrif. Josep M. Fort, d’altra banda, va resumir en termes similars el valor del projecte: “l’autor ha sabut distingir entre la simple funció de regular el pas de l’aigua i la d’aconseguir que això es faci amb facilitat i comoditat per a l’usuari”.</div><div>El programa Hydra es compon d’aixetes monocomandament i bicomandament com les que es troben a la col·lecció del museu. Les monocomandament són aixetes en les quals un sol comandament regula el cabal i la proporció de mescla entre aigua calenta i freda. El fet que Miguel Milá valori d’aquesta aixeta que sigui prima, que sigui “la més petita que hi ha el mercat”, dóna prou pistes sobre el concepte de disseny que va fer servir. Tot l’èmfasi recau en el control del comandament i la qüestió és com fer que allò que el comandament diu i allò que l’aixeta fa estiguin en una relació immediata, fàcil de comprendre i de mesurar. Per això, a les aixetes bicomandament del programa, el comandament, aquella roda que servia de maneta per girar la clau, se substitueix per unes palanques la inclinació de les quals assenyala el grau d’obertura i la quantitat d’aigua que deixa passar. </div><div>Com afirmava Fort, quant als condicionaments tècnics i el procés de fabricació, cal tenir en compte les difícils condicions de conservació i funcionament que l’aigua imposa a aquesta mena d’estris; la seva dependència de molts altres objectes, com les canonades i les moltes normes de qualitat que compliquen el procés de fabricació i determinen els materials emprats per garantir-ne la fiabilitat i la durabilitat. Per això, “la fabricació d’aixetes exigeix —recordava Fort— una sòlida i complexa estructura industrial”. De fet, segons Fort, Supergrif no sempre fabrica els components tècnics, sinó que sovint els compra a altres empreses especialitzades. En el cas del bicomandament Hydra va adquirir un mecanisme de gran qualitat que té un recorregut d’un quart de volta sense fer cap mena de soroll. </div><div>S’han dit moltes coses sobre la forma i l’estil d’aquestes aixetes bicomandament; gairebé sempre se’n destaca la simplicitat formal, el rigor, la puresa visual, la saviesa a l’hora d’aprofitar els efectes estètics del material. Són tots els atributs característics de Miguel Milá com a dissenyador manifestats al llarg de la seva ja llarga carrera. Potser l’element més significatiu és la seva capacitat per integrar tots els elements en un tot compacte, expressiu, de manera que esdevé un objecte en si mateix. Com que és un objecte compacte, els comandaments són les úniques extremitats, les que en marquen l’ús. </div><div>Aquesta era la primera vegada que Milá abordava un problema d’aquest tipus i, el que és més important, el disseny d’un objecte tan clarament condicionat pràcticament i simbòlicament per la tecnologia. Fort remarca que el resultat aconseguit s’allunya clarament de l’estètica tecnològica tan habitual en el sector, fuig d’aquella imatge d’artilugi que tenien les aixetes fins aleshores, però cal afegir que ho fa sense renunciar gens ni mica als valors propis de l’objecte altament tecnològic. De fet, aquest és un dels millors exemples on la qualitat formal és un indici i senyal de la qualitat tècnica de la peça. Sembla com si Milá no hagués renunciat en cap moment a seguir mantenint l’univers de l’equipament sanitari com el laboratori on disseny i tecnologia poden establir finalment una relació natural.</div><div>Les aixetes bicomandament del programa Hydra van ser seleccionades per als Premis Delta atorgats per l’ADI/FAD de Barcelona el 1991.</div><div>Anna Calvera</div>