Nautilus

Descripció

<div>El conjunt Nautilus, format per ploma estilogràfica i bolígraf, ha estat fruit de la col·laboració del dissenyador Jordi Busquets amb l’equip de disseny d’Inoxcrom. Va ser fet el 1996, l’any en què aquesta col·laboració va ser més intensa i van aparèixer diversos productes, i es compon de bolígraf i estilogràfica en diversos colors i acabats. </div><div>Quan es va fer l’encàrrec, Nautilus havia de situar-se a la franja de mercat que ocupaven abans els models B-55 (MADB136.255) i B-77 (MADB136.248), que són dissenys de finals dels anys seixanta amb un caràcter clarament “masculí”, un estri d’oficines i del món del treball en general. També havia de substituir el 2001, un redisseny fet una dècada més tard, un model amb un cos més estret que podia suportar molts acabats diferents, cosa que servia per qualificar-lo segons els diversos sectors del mercat possibles. Si alguna cosa caracteritza el disseny d’aquests antecessors és ser estris de treball sense més atributs que la dignitat utilitària. En canvi, el Nautilus volia ser més atrevit, voluptuós fins i tot, si bé imprimir-hi un caràcter massa clarament “femení” semblava molt arriscat. El criteri determinant, tanmateix, va ser una qüestió més aviat de llenguatge: calia que el nou estri tingués una personalitat pròpia; podia ser més o menys ambigua, però havia de ser de qualitat.</div><div>El procés de disseny va començar pel bolígraf. Després se’n va fer l’adequació a la ploma per muntar el joc i l’estoig de regal. El disseny final està basat en la continuïtat entre dues parts de perfil corbat asimètriques entre si i unides per una cintura, una volandera ampla que porta gravades estries i el logotip de l’empresa. La funció d’aquesta cintura és expressar que el bolígraf està pensat i fet en dues parts. En polsar el bolígraf, el caputxó tapa totalment la cintura. La forma del clip, vist per davant, segueix, i a la vegada contrasta, amb el perfil global del cos. Es veu que estan dissenyats junts. És molt simple de línia, no porta cap mena de decoració i es munta amb rosca. Ha agradat tant que després Inoxcrom l’ha adaptat a d’altres models del seu catàleg.</div><div>En passar a la ploma, les dues parts es mantenen però es reformulen. De fet, el caputxó esdevé simètric respecte al cos i l’agafador o grip, cosa que continua explicant la posició de la volandera, esdevinguda topall de la rosca del caputxó. Busquets explica que és una adaptació del llenguatge de les dues parts. El plomí, totalment llis, d’acer brillant, és molt esvelt. Gairebé no s’hi veu la ranura i sembla una peça sencera. Un detall que demostra la cura que s’ha posat en el disseny de Nautilus és la contraforma del plomí que hi ha dibuixada al grip, que serveix per donar continuïtat a les diverses parts. </div><div>Com a producte, el conjunt Nautilus se situa a la franja mitjana del mercat. No és un objecte de luxe però tampoc no és un producte econòmic i prou. Pot ser un bon regal però no és el regal estàndard; es tracta més aviat d’una peça que es regala un mateix perquè agrada. Deu ser potser pel caràcter “femení” que els tècnics de màrqueting van detectar en el seu disseny quan es va presentar? Pot ser, però també pot ser que es tracti d’un objecte discret, modern, normal però amb un caràcter fort que li dóna la coherència del seu disseny.</div><div>De les peces que hi ha al museu, un model de ploma és blau crom (MADB136.250) i l’altre negre crom (MADB136.251); el bolígraf (MADB136.249), en canvi, és verd blavós, o blau verdós, una mica empastat amb blanc. La sèrie preveu un altre color, el vermell granatós. La gamma es manté doncs en els tons saturats i opacs, matisats en relació amb el cercle cromàtic. Quant als materials, n’hi ha una sèrie on els clips estan banyats d’or tot i que estilísticament l’or no s’adiu ni amb el concepte de disseny ni amb l’estil del producte. Allò que els confereix personalitat és la qualitat visual del plàstic.</div><div>Anna Calvera </div>