Prisma

Prisma
Nom de l’objecte	llum de peu, llum de taula
Títol / Nom propi	Prisma
Autors / participants	Estudi Freixa / producció / Barcelona: 1996-2002 Freixa Jové, Ferran / disseny Marset Iluminación, S.A. / producció / Barcelona: a partir de 2003
Lloc d’execució	Barcelona
Datació	1996
Dimensions	110 x 28 x 28 cm; 40 x 28 x 28 cm
Material	cotó ferro
Ingrés	donació Ferran Freixa Jovè, 1997
Número registre	MADB 136127-0

Descripció

Prisma és una col·lecció de llums composta pels de sobretaula, de peu i de paret, en què tots comparteixen la configuració bàsica. El fet que tant el disseny com la producció i la venda posterior fossin realitzats pels membres del mateix Estudi Freixa, ha esta determinant a l’hora de concretar-ne els components, els materials i els sistema constructiu. El suport de tots dos models és constituït per una barra de ferro de secció circular de 6 mm de diàmetre, amb acabat cromat. Aquest suport té, en el cas del llum de peu, tres punts d’unió, dos a l’extrem superior, que queden amagats per la pantalla, i un altre a la part inferior. En el cas del llum de sobretaula els punts de contacte són només dos, i en tots dos models, a partir d’aquests punts, els eixos que formen l’estructura giren un respecte a l’altre, de manera que van des d’una forma plana fins a definir el volum prismàtic final. Juntament amb aquests suports, l’altre element important és la tela de cotó, amb tractament de resina, que forma la pantalla. A mesura que els suports metàl·lics s’obren, la tela tiba fins a arribar a un punt en el qual un dispositiu, que està situat sota el portalàmpades, no els permet girar més. En aquesta posició, la tela esdevé una pantalla difusora de la llum que emet la làmpada incandescent, i adquireix en aquesta posició una proporció cúbica, amb una dimensió de 28 cm de costat. D’altra banda, el tractament del teixit de cotó el fa repel·lent a la pols, a més de ser rentable i recanviable. La mesura de 110 cm pertany únicament a la versió de llum de peu, Prisma 110, i varia en els altres llums de la col·lecció. Prisma 40, la versió de sobretaula que hi ha a la col·lecció del museu, amb les potes més curtes que el 110, té una alçada total de 40 cm, d’on el nom. D’altra banda, a causa de les dimensions més reduïdes, aquesta versió ha donat pas a alguns elements que han ampliat la sèrie, amb noves formes i aplicacions, com ara la versió ST (de taula), de base triangular, i la SP (sobreparet), de secció triangular i pensada com a llum de paret o la ST-T (de taula-truncada), algunes de les quals s’han comercialitzat amb les pantalles serigrafiades amb diferents dibuixos de Picasso. Totes aquestes variacions permeten entendre la col·lecció “Prisma” com un sistema, i no pas com una sèrie d’elements tancada. A partir de situacions, requeriments i possibilitats diverses, malgrat la senzillesa dels elements inicials, els nous productes de la sèrie apareixen sense la necessitat d’introduir-hi modificacions, mostra inequívoca de l’encert en els plantejaments. Aquesta col·lecció de llums il·lustra la trajectòria i els plantejaments que Ferran Freixa ha mantingut des dels seus inicis professionals fins a l’actualitat. Seguint les directrius del Moviment Modern, compta amb antecedents tan lúcids com el llum Nagoya (MADB136.939, MADB136.940), dissenyat pel mateix autor als anys seixanta i des de 2003 comercialitzat altre cop per Santa & Cole amb els noms N3 i N4, on combina amb equilibri magistral les referències a la tradició amb el compromís envers la modernitat. De 1961 daten també els llums M4, antecedents de la sèrie “Prisma” que, malauradament, no es van arribar a produir en aquell moment. Durant l’etapa en què la col•lecció “Prisma” va ser produïda pel mateix dissenyador, el producte es presentava embalat en unes bosses de polietilè transparent que en contenien sis unitats, fet que n’afavoria les vendes. Més tard, l’empresa Marset Iluminación l’ha comercialitzat per unitats, amb un embalatge de cartó, alhora que n’ha augmentat l’àmbit de distribució. Josep Maria Fort

Història de l’objecte

Premis: Delta de Plata, 1997, ADI FAD, Barcelona.