butaca

Descripció

<div>Aquest exemplar és una reedició de la butaca que es va presentar com a Model</div><div>GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura</div><div>Contemporània) quan es va crear MIDVA (Mobles i Decoració de la Vivenda Actual),</div><div>resultat de la readaptació d’un moble popular illenc.</div><div>El GATCPAC, creat al desembre de 1930 fou l’introductor a Catalunya de les idees</div><div>racionalistes i sobretot del mestratge de Le Corbusier.</div><div>Al cap de quatre anys, a través de concursos, conferències, exposicions, articles, etc., la</div><div>seva activitat de difusió i propaganda de l'arquitectura contemporània es feia efectiva,</div><div>gràcies a dos òrgans: la revista A.C. Documentos de Actividad Contemporánea i la</div><div>inauguració de la seu social (a l’abril de 1931) al passeig de Gràcia, número 99.</div><div>La idea de l'estàndard, la funcionalitat, la higiene i el confort presidia les inquietuds,</div><div>tant a l'hora d'adoptar-les a la construcció moderna com al mobiliari. De fet, no és fins a</div><div>la creació de MIDVA, el 1935, que s'intensifica l'oferta de peces de mobiliari</div><div>dissenyades per socis, però presentades sempre com a obra col·lectiva, de grup, sota</div><div>l'anunciat de "models GATCPAC". En aquest moment, el GATCPAC, en sintonia amb</div><div>el debat internacional, supera la rigidesa d'uns estilemes per fer una autèntica aportació</div><div>des del concepte de llibertat que la modernitat brinda. Concretament, i pel que fa al</div><div>mobiliari l'èmfasi, del moble de tub metàl·lic amb superfícies de vidre -lligat a la</div><div>influència germànica- s'obre a la inclusió i reinterpretació de models provinents del món</div><div>popular i mediterrani.</div><div>Aquesta cadira de braços és un bon exemple d'aquest nou interès desvetllat al</div><div>GATCPAC, que caldria denominar més aviat "cadiral" per ser fidels als orígens illencs.</div><div>En origen el material era fusta envernissada per a tota l'estructura i cordill trenat de</div><div>palma per al seient i el respatller. L'estructura, feta a base d'elements prismàtics, pren</div><div>una forma corbada en el respatller limitat per un tall esbiaixat -característic del mobiliari</div><div>eivissenc- que s’adiu amb la forma del braç d'una lleu curvatura. Dos testimonis extrets</div><div>d'A.C. poden ser significatius de les reinterpretacions que sobre mobiliari popular feien</div><div>els membres del GATCPAC. L'una prové de la versió d'aquest model illenc que Germán</div><div>Rodríguez Arias en va fer: desplaçà més endarrere part de l'estructura prismàtica del</div><div>davant en la part que va des del seient fins a sota la fusta dels braços en cadirals al</div><div>menjador per a la casa que el 1935 l'arquitecte va construir a Sant Antoni d'Eivissa.</div><div>L'altra versió sense desplaçament de cap dels elements estructurals, és la que es mostra</div><div>com a "model GATCPAC" produïda per MIDVA i que, a mitjan 1936, es va començar</div><div>a difondre des d'A.C. Aquesta versió, com a model reelaborat pel grup d'arquitectes, és</div><div>la que figurà en dos esdeveniments especials: primer, en l’estand MIDVA del I Saló</div><div>d'Artistes Decoradors organitzat pel Foment de les Arts Decoratives, a la Cúpula del</div><div>Coliseum (maig-juny de 1936) i, després, el 1937, al Pavelló de la República Espanyola,</div><div>de París, a l'espai exterior del pati-teatre del qual l'arquitecte Josep Lluís Sert, encarregat</div><div>de les obres, les instal·là. En alguns dels reportatges gràfics de l'època s'hi poden veure</div><div>moltes de les personalitats de llavors assegudes.</div><div>El 1991, Mobles 114, presentà una reedició d'aquesta cadira (MADB 135387) feta de</div><div>cedre i boga, mentre que aquesta és feta de roure i cordill.</div><div><br></div><div>Mercè Vidal</div><div>Rossend Casanova</div>