Carolina Herrera
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | flascó de perfum, conjunt (grup) |
|---|---|
| Títol / Nom propi | Carolina Herrera |
| Autors / participants |
Ricard Sala, André / disseny / flascó Antonio Puig Perfumes / producció / Barcelona: a partir de 1988 Zimmermann, Yves / disseny / capsa |
| Lloc d’execució | Barcelona |
| Datació | 1988 |
| Dimensions | 17 x 7.1 x 3.8 cm |
| Material | cartó |
| Material / tècnica | capsa |
| Ingrés | donació Antonio Puig Perfumes SA, 1994 |
| Número registre | MADB 135694-0 |
Descripció
<div>Adoptant una estratègia habitual de les empreses perfumistes, Antonio Puig Perfumes va llençar el 1988 una línia de perfums amb el nom i l'aval de la dissenyadora de moda hispano-nord-americana Carolina Herrera. El disseny de l'envàs és obra d'André Ricard i el grafisme d'Yves Zimmermann, ambdós col·laboradors habituals de Puig. </div><div>Aquest producte, destinat a dones d'un segment social elevat, que consumeixen productes de marca, que cerquen una imatge d'actualització a través de la moda, va ser concebut, fonamentalment, per al mercat nord-americà. La idea central parteix de combinar el luxe amb la sofisticació d'un cert imaginari d'allò hispànic. Això ja es fa evident en la fragància: un perfum floral exuberant basat en l'olor del gessamí i el nard i amb un pòsit de sàndal, ambre i molsa. El flascó de vidre dissenyat per Ricard explota diverses cadenes associatives. D'una banda, el tall arquitectònic i estructurat del disseny de roba de la dissenyadora que dóna nom al producte que s'accentua per la forma antropomòrfica que dibuixen el conjunt del cos i el tap de l'envàs. De l'altra, una retòrica neoclàssica que havia emergit en l'estilística arquitectònica de la dècada dels vuitanta. Finalment, alguna lleugera referència al món de la imatge hispànica (encara que aquest aspecte resta més accentuat a la resolució gràfica, amb motius de llunes, de la capsa del flascó; certament molt utilitzats en els estampats de roba de Carolina Herrera). </div><div>El flascó original és el de 100 ml i a partir d’aquí es van desenvolupar la resta de mides tenint en compte la utilització dels vaporitzadors, que sempre provoquen una alteració del disseny original. N’existeix una versió Tige, flascó de petites dimensions per portar dins la bossa. Aquest petit flascó es presenta en un estoig que simula els de les joies preades.</div><div>Els recursos expressius del disseny de Ricard doncs s'adapten a un treball d'interpretació d'element d'estil i de reconstrucció subtil d'un àmbit al·legòric determinat. En relació amb el disseny d'aquest envàs Ricard ha manifestat: "Mai no dissenyo per a mi, ni pretenc satisfer els meus gustos personals, més aviat vull tocar la sensibilitat dels altres, interpretar la forma de vida d'aquells que han d'utilitzar un producte. A més procuro reflectir la personalitat d'un modista"; o "el dissenyador és un actor que interpreta un personatge que no és el seu". L'acollida del producte va ser amb èxit, especialment als Estats Units, on viu la dissenyadora. Per això, només després de dotze anys l'empresa productora s’ha decidit a llançar un nou perfum avalat per la mateixa firma de la dissenyadora.</div><div>Oriol Pibernat (Maria José Balcells, documentación)</div>
Història de l’objecte
Premis: Federación Española de Envase y Embalaje, 1989, Sevilla.
Bibliografia
Capella, J., Larrea, Q. (1991). Nuevo diseño español. Barcelona: Gustavo Gili SA, 55
Envases de Carolina Herrera (1992, març). Creativity news, 4, p. 43
Fragancia y diseño (1989). On Diseño, 104, p. 66
Suárez, M. (1998). Entrevista. André Ricard. Experimenta, 20, p.87-94