gerro

Descripció

Gerreta de ceràmica esmaltada decorada en blau sota coberta estannífera amb motiu central d’un noi amb una oca als braços que segueix un camí cap a un grup de cases i que es troba envoltat d’un paisatge natural amb les característiques orenetes al cel. L’escena està emmarcada a la part superior per una sanefa en ziga-zaga i a la inferior, per les seves distintives orles geomètriques. A la base presenta la signatura pintada “ARAGAY” i la marca incisa “121//G”. Josep Aragay i Blanchar va ser un dels impulsors destacats del moviment noucentista i un artista polifacètic. Després de la seva experiència a Barcelona com a fundador del Gremi de les Arts Aplicades i professor de l’Escola Superior dels Bells Oficis de la Mancomunitat, l’any 1925 es va traslladar a Breda, on va continuar treballant la seva faceta de ceramista fins a l’any 1941, tot i que la Guerra Civil va suposar un període complicat per a l’artista. En aquesta etapa, des del taller de Breda, va treballar diverses tècniques i va continuar embellint aquest tipus d’objectes decorats en blau amb una iconografia d’arrel popular, amb escenes i personatges del camp, seguint l’exemple del també artista Xavier Nogués i desplegant el repertori simbòlic d’una Catalunya pagesa.