gerro

Descripció

Gerro de gres esmaltat en color marró fosc jaspiat a l’exterior i gris a l’interior. Cos oval i coll atrompetat baix i petit. Llorens Artigas es va formar a l’Escola Superior dels Bells Oficis, on a partir del 1915 va començar la seva formació com a ceramista. El trasllat progressiu a París a partir del 1921, on es va establir de manera permanent poc temps després, va culminar amb la presentació dels seus gresos esmaltats al Salon d’Automne del 1928. Amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial, l’any 1939 va marxar de París i, després d’una estada de dos anys a Ceret i de deu anys a Barcelona, el 1951 es va establir de manera definitiva a Gallifa. Els canvis de residència i de tallers, però, no van alterar la trajectòria d’Artigas, que es va mantenir fidel a unes mateixes formes, depurades i harmòniques. Aquest gerro, cuit a alta temperatura, és representatiu dels gresos esmaltats d’Artigas, de formes sinuoses, despullats d’ornament i recoberts d’esmalts de colors sempre diferents i plens de matisos naturals. Un dels trets essencials de la seva obra és el domini que tenia dels esmalts, fruit del qual el 1950 va publicar un llibre destacat de fórmules. Artigas va recollir la tradició ceràmica anònima local i ancestral, així com les versions més cultes i depurades de la tradició ceràmica de l’Àsia oriental per crear uns gresos sempre similars, en els quals és molt difícil diferenciar unes èpoques de les altres, tot i que al final de la seva obra va accentuar més certes formes estilitzades i depurades. Ricard Bru