brocal de pou

Descripció

<div><div>Brocal de pou de terracota ferruginosa fet a mà, de cos cilíndric, amb base motllurada i vora arrodonida. La forma no és d’un cilindre perfecte, sinó que s’hi insinua un perfil sinuós, coincident amb el canvis en la decoració, alhora que s’eixampla cap a la base.</div><div>Hi ha decoració estampillada i incisa que ocupa tota la superfície de la peça amb diversos motius organitzats en bandes horitzontals separades per línies de cordons. Els elements decoratius representats es troben en consonància amb el pensament artístic islàmic tant pel que fa a la concepció com als motius: l’horror vacui, la distribució en franges paral•leles, i l’ús de motius vegetals i geomètrics així com l’aparició d’elements simbòlics com la denomina la mà de Fàtima.</div><div>Per sota de la vora, dues línies de meandres incisos i un cordó aplicat amb digitacions donen pas a la composició estampillada. La decoració es distribueix en dos grans espais perfectament organitzats. La part superior de la peça amb quatre bandes d’estampilles, aparellades de dos en dos i separades per un cordó incís. La part inferior, amb decoració incisa, és alhora dividida en dues franges separades entre si per aspes incises, una, amb la mà de Fàtima estampillada i la inferior, amb rosetes estampillades, separades per línies incises en ziga-zaga. </div><div>A les estampilles trobem dos tipus de motius, un combinat d’atauriques —ornament de forma geomètrica que imita formes vegetals, de fulles, flors, etc.— amb l’estrella de vuit puntes, i un altre només d’inspiració vegetal. El primer motiu es repeteix a la primera, tercera i quarta banda, bé que s’hi han fet servir tres matrius diferents, ja que les empremtes no són exactes. La primera banda presenta una composició molt més acurada i definida i les estampilles hi han estat aplicades amb més cura, alineades i equidistants entre si. A la tercera franja, el motiu de l’estrella de vuit puntes ha estat substituït per una mena de roseta amb quatre pètals.</div><div>Tot i que a la decoració no s’hi ha identificat cap element epigràfic clar, era habitual trobar eulogies (al-mulk —el poder— o al-yumm —la prosperitat, la felicitat—, etc.) als elements relacionats amb l’aigua, com tenalles o brocals de pou, destinades a la protecció contra les malalties (Sánchez; Pérez 2013). Aquesta mateixa funció devia tenir, probablement, la mà de Fàtima, amulet profilàctic contra el mal d’ull, causant de desgràcies i de malalties.</div><div>A tall de conclusió podem dir que l’ús del brocal, tot i que ja es documenta a l’època grega i romana, és característic de la cultura musulmana. El seu desenvolupament es produeix fonamentalment en època almohade, associat al valor de l’aigua com a element de vida i prosperitat, i més tard aquest ús es transmet a l’Espanya cristiana, de manera que es troba al llarg de tot el Renaixement. Aquesta pervivència d’ús, forma i tècnica decorativa fa que la seva adscripció a un centre de producció i època determinada, sense un context de la troballa clar, tingui certes dificultats.</div><div><br></div><div>Isabel Fernández del Moral Delgado</div></div>