tenalla

Descripció

<div>Tenalla elaborada amb fang vermell fosc barrejat amb xamota —pols de maó— que confereix resistència i consistència a l’argila. Presenta un perfil globular ample i una base plana de dimensions reduïdes. El coll, del qual només es conserva l’arrencament, està ornamentat amb faixes de puntes de diamant en relleu. Un paral·lel exacte conservat al MAN (num. inv. 60388) permet completar la descripció: probablement la boca era vuitavada i el coll acampanat amb un llavi gruixut i exvasat. Conserva una nansa en forma d’aleta de tauró amb decoració incisa.</div><div>Pel seu gran format, la tenalla es fabricava en quatre fases: en la primera i la segona es modelaven la part inferior i la superior del cos amb la tècnica de l’ordit; en la tercera es realitzava el coll, i en la quarta, les nanses planes. A continuació, s’unien totes les parts i es procedia a la decoració abans de la cocció.</div><div>La decoració, situada a la part superior de l’oval, és incisa amb motius vegetals esquemàtics de raïm i fulles de vinya. La resta de la peça es distribueix en faixes amb decoració estampillada, utilitzant principalment el segell de rosa geomètrica amb estrella central, combinat amb estampacions de lleons rampants. Algunes faixes van emmarcades per sogues incises, d’influència califal.</div><div>Es tracta d’una gran gerra islàmica produïda a Toledo. La ciutat, que havia estat capital de l’Espanya visigòtica i un dels regnes de taifes més pròspers, es transformà després de la conquesta d’Alfons VI (1085) en un burg medieval important, reconegut, entre altres factors, per la seva indústria ceràmica. La població islàmica mantingué un paper destacat com a hereva de la terrisseria andalusina.</div><div>Als tallers toledans es fabricaven rajoles per al paviment i l’ornamentació d’edificis, piques baptismals, brocals de pou i tota mena d’objectes d’ús domèstic, així com grans tenalles per contenir i conservar l’aigua, el bé més preuat. Aquests recipients no es recobrien amb vidriat, ja que l’aigua es mantenia fresca gràcies a la porositat del fang. Les tenalles solien col·locar-se als patis de les cases, i per evitar la seva inestabilitat derivada del diàmetre reduït de la base, es disposaven sobre suports cilíndrics calats. Els terrissaires treballaven al raval de Sant Isidre, situat extramurs, i gairebé tots, fins al segle XVI, eren d’origen àrab.</div><div><br></div>