Sèrie rafaelesca, de grotescs

Descripción

Xarupera de pisa policroma de forma oval, peu circular, nansa alta i bec sota el que consta la cartel·la que conté el nom del contingut: SIF. DIAMARO (xarop de sàlvia). Sota cartel·la, escut de forma renaixement alemany partit coronat amb un elm, de procedència desconeguta. La resta de la peça està grutescs, a base de figures fantàstiques alades i motius vegetals derivats de la fullaraca. Els grutescs, de rael alexandrina, van adquirir un gran auge després del descobriment, el 1480, de la Domus Aurea o Casa Daurada de Neró, a les Termes de Titus a Roma. Rafael (1483-1520), inspirant-se en aquelles composicions pictòriques romanes de figures fantàstiques,va decorar la logia del Vaticà (1518-1519). Aquest ornament va ser el que més èxit va tenier durant el Renaixement i el seu ressó es va allargar fins a mitjan del segle XVIII gràcies a la difusió dels gravats de dos deixebles de Marcoantonio Raimondo (1480-1534), Eneas Vico (1541-1560) i Antonio Veneciano (1514-1536) i d'altres. Finalment, Jean Bérain (1637-1711), decorador del gabinet del rei Lluís XIV a Versalles, va difondre els grutescs durant la primera meitat del segle XVIII. Els terrissers d'Urbino, Deruta, Faenza, Roma i Montelupo van explotar al màxim aquesta temàtica. Aquesta tipologia es va dissenyar especialment per productes oliosos, xarops i melassa, i s'utilitzava únicament en farmàcies. Una llei castigava durament l'especiar o el cirurgià que l'utilitzava amb altres finalitats. L'origen d'aquesta tipologia es valencià (segle XIV) La tapadora era de pergamí, cuir, o roba lligada amb un cordill. Per la nansa es sostenia sota l'aigua calenta per dissoldre el xarop. Faenza, a principis del segle XVI i des d'alli es va estendre per Flandes, Barcelona, Sevilla i Talavera de la Reina. Aquesta tipologia es va dissenyar especialment per productes oliosos, xarops i melassa, i s'utilitzava únicament en farmàcies. Una llei castigava durament l'especiar o el cirurgià que l'utilitzava amb altres finalitats. L'origen d'aquesta tipologia es valencià (segle XIV) La tapadera era de pergamí, cuir, o roba lligada amb un cordill. Per la nansa es sostenia sota l'aigua calenta per disoldre el xarop.<br><br>