plat

Descripció

Plat de ceràmica esmaltada amb decoració policroma que mostra una escena amb arquitectures i dues figures centrals, una de femenina i una altra de masculina, acompanyades per un grup de persones. El fons, amb turons, el campanar i el cel ple d’orenetes, és el mateix que l’artista va repetint en algunes de les obres més conegudes, com ara els plafons ceràmics de la font de Santa Anna de Barcelona. Presenta un revers amb l’ala decorada amb fulles de color marró i a la base, les inicials i l’escut de l’Escola Superior dels Bells Oficis (ESBO), l’any de producció i la signatura dels autors: Aragay, el pintor, i Ugarte, el ceramista. Josep Aragay i Blanchar va ser un dels impulsors destacats del moviment noucentista i un artista polifacètic. Defensava la renovació i dinamització de les arts aplicades i els bells oficis, i va tenir un paper capdavanter en la fundació del Gremi de les Arts Aplicades (1914), que va culminar amb la creació de l’Escola Superior dels Bells Oficis de la Mancomunitat, on va fer de professor entre els anys 1918 i 1923. En aquest període va coincidir amb ceramistes de renom, com ara Francesc Quer o Antoni Serra, i no tan coneguts, com el jove ceramista basc José Ugarte, amb qui, malgrat que només va estar un any a l’escola, va tenir temps suficient per realitzar aquesta peça que signen conjuntament. Durant la seva etapa a l’escola, Aragay no va canviar la seva iconografia i va seguir recreant figures i escenes del Renaixement amb un marcat accent italià, com és el cas d’aquest plat.