gerro

Descripció

Gerro de gres de petites dimensions, de formes pures i amb la netedat formal del treball amb torn, esmaltat amb tonalitats terroses. Elisenda Sala, nascuda a Barcelona el 1938, es va formar com a ceramista a l’Escola Massana, entre els anys 1951 i 1959, sota el mestratge de Josep Llorens Artigas i Francesc Albors. L’any 1961 va obtenir una beca de la Diputació de Barcelona per ampliar els estudis a Suècia, a la Konstfacskolean d’Estocolm, amb el professor ceramista Stig Lindberg. De retorn d’aquesta estada, el 1963 va ser invitada al Primer Concurs Internacional de Ceràmica de Faenza i va ser nomenada professora de ceràmica a l’Escola Massana alhora que va començar una trajectòria sòlida fonamentada en una producció artística presentada en nombroses exposicions, tant col•lectives com individuals. Aquella mateixa dècada de 1960, Sala va ser convidada en dues ocasions pel British Council per fer una estada d’estudi de ceramistes anglesos i l’any 1971 li va ser concedida una beca de la Fundación Juan March per fer una estada de quatre mesos al Japó. Així, a la pràctica i l’experiència, aviat s’hi van sumar reconeixements públics com el Premi Ciutat de Barcelona de 1967 i la Medalla d’Or del XXXI Concurs Internacional de Ceràmica de Faenza, el 1973. Aquest gerro es pot entendre com un testimoni de la primera etapa creativa d’Elisenda Sala, i com una evocació de la formació que la ceramista va rebre de Josep Llorens Artigas. Ricard Bru i Turull