gerro

Descripció

Gerro de gres esmaltat en verd a l’exterior i en blanc a l’interior. Cos de forma oval i coll atrompetat. Llorens Artigas es va formar a l’Escola Superior dels Bells Oficis, on a partir del 1915 va començar la seva formació com a ceramista. El trasllat progressiu a París a partir del 1921, on es va establir de manera permanent poc temps després, va culminar amb la presentació dels seus gresos esmaltats al Salon d’Automne del 1928. Amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial, l’any 1939 va marxar de París i, després d’una estada de dos anys a Ceret i de deu anys a Barcelona, el 1951 es va establir de manera definitiva a Gallifa. Els canvis de residència i de tallers, però, no van alterar la trajectòria d’Artigas, que es va mantenir fidel a unes mateixes formes, depurades i harmòniques. Aquest gerro, cuit a alta temperatura probablement al forn Nikosthenes de Gallifa i procedent de l’antiga col·lecció de Xavier Nogués, és representatiu dels gresos esmaltats d’Artigas, de formes sinuoses, despullats d’ornament i recoberts d’esmalts de colors sempre diferents i plens de matisos naturals. Un dels trets essencials de la seva obra és el domini que tenia dels esmalts, fruit del qual el 1950 va publicar el llibre de fórmules Tratado de esmaltes y colores sobre vidrio, porcelana y metales. Artigas va beure tant de la tradició ceràmica anònima local i ancestral com de les versions més cultes i depurades de la tradició ceràmica de l’Àsia oriental. Ricard Bru