tina (tinaja)

Descripción

<div>Tenalla elaborada amb fang vermell fosc barrejat amb xamota —pols de maó— que confereix resistència i consistència a l’argila. Presenta un perfil globular ample i una base plana de dimensions reduïdes. No es conserva el coll ni les nanses. Els paral•lels permeten completar la descripció: probablement el coll era acampanat amb vora motllurada i les nanses dels tipus en forma d’aleta de tauró amb decoració incisa. La unió del coll amb la panxa està ornamentat amb faixes de puntes de diamant en relleu.</div><div><div>Pel seu gran format, la tenalla es fabricava en quatre fases: en la primera i la segona es modelaven la part inferior i la superior del cos amb la tècnica de l’ordit; en la tercera es realitzava el coll, i en la quarta, les nanses planes. A continuació, s’unien totes les parts i es procedia a la decoració abans de la cocció.</div><div>En la decoració s'aprecia l'associació de formes naturalistes d'època gòtica amb els ornaments típicament islàmics que apareixen distribuïts en sanefes concèntriques. La primera d'elles, ubicada a prop de l'inici del coll, mostra motius d'entrellaçat en alt relleu realitzats amb la tècnica del tallat. A continuació, es poden admirar una repetició d'escuts de la Reial Ordre de la Banda (fundada el 1332 per Alfonso XI de Castella), separats entre si per grups de tríglifs i ataurics, La tercera banda mostra la característica flora naturalista d'ascendència gòtica, incorporada als roleus de tradició musulmana com els que es poden veure a les obres d'època califal. Aparentment, hi ha una altra sanefa que avui dia és pràcticament invisible.</div><div>Es tracta d’una gran gerra islàmica produïda a Toledo. La ciutat, que havia estat capital de l’Espanya visigòtica i un dels regnes de taifes més pròspers, es transformà després de la conquesta d’Alfons VI (1085) en un burg medieval important, reconegut, entre altres factors, per la seva indústria ceràmica. La població islàmica mantingué un paper destacat com a hereva de la terrisseria andalusina.</div><div>Als tallers toledans es fabricaven rajoles per al paviment i l’ornamentació d’edificis, piques baptismals, brocals de pou i tota mena d’objectes d’ús domèstic, així com grans tenalles per contenir i conservar l’aigua, el bé més preuat. Aquests recipients no es recobrien amb vidriat, ja que l’aigua es mantenia fresca gràcies a la porositat del fang. Les tenalles solien col•locar-se als patis de les cases, i per evitar la seva inestabilitat derivada del diàmetre reduït de la base, es disposaven sobre suports cilíndrics calats. Els terrissaires treballaven al raval de Sant Isidre, situat extramurs, i gairebé tots, fins al segle XVI, eren d’origen àrab.</div></div><div><br></div>