arrimador
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | arrimador |
|---|---|
| Autors / participants |
Brú, Lluís (1868 - 1952) / dibuixant Fábrica Hijo de Jaime Pujol y Bausis (1891 - 1940) / fabricant |
| Lloc d’execució | Esplugues de Llobregat |
| Datació | 1905 |
| Dimensions | 164.8 x 252 x 1 cm |
| Material | pisa |
| Material / tècnica | Pisa amb decoració policroma |
| Ingrés | recuperació Ajuntament de Barcelona, 1970 |
| Número registre | MCB 107898 |
Descripció
<div>Lluís Bru i Salelles (Ondara, 1868-Barcelona, 1952) era fill i nét de pintors, i cap al 1900 era dibuixant d’acadèmies i per a les arts ornamentals. També va ser pintor d’escenografies, com els escenaris per a l’òpera d’Engelbert Humperdinck Hänsel i Gretel (1901) (Lluís Bru 2005, p. 36), ja que havia estat deixeble de Francesc Soler Rovirosa, l’iniciador de l’escola escenogràfica catalana, i de Maurici Vilomara, darrer supervivent de la generació d’escenògrafs encapçalada per l’anterior. Bru s’anunciava com a pintor escenògraf al carrer Aragó, número 241, 4rt 2a, de Barcelona, el 1902. A més, presentava dibuixos, els picava o estergia i lliurava la relació dels colors a la fàbrica espluguina. I el 1904 (Lluís Bru 2005, p. 36) va obrir el Taller Bru tot començant la seva tasca de mosaïcista, seguit pel seu fill Josep Bru i Masipó i el seu net, Lluís Bru i Borrell, fins al 1999 al carrer Universitat (avui Enric Granados) de Barcelona. Dibuixos seus es veieren, per primera vegada, a l’exposició “La Rajoleta. La gènesi de la ceràmica modernista a Catalunya”, l’any 1999. El fons documental i patrimonial del taller Bru fou comprat aquell any per l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, quan liderava el projecte de rehabilitació dels fons documentals i ceràmics, de l’arqueologia i el patrimoni industrial.</div><div>Màrius Jourdan i Joan Terrada s’establiren com a fabricants de lozetas i ladrillos finos els anys 1860-1862. I la societat Terrada i Jaume Gelbert la dirigiren del febrer a l’agost del 1863, quan continuà el primer tot sol; Jaume Pujol i Bausis i Miquel Carbonell i Casas la compraren el 1874 i dos anys més tard, aquest n’hi va vendre la seva part i el tècnic Jaume Pujol la va gestionar fins a la mort el 1891, des del carrer Tallers, número 9, de Barcelona, amb el seu fill Pau Pujol i Vilà, a Esplugues.</div><div>Aquest arrimador és exemple de temàtica repetitiva, resultat de la modernització tecnològica progressiva des dels anys seixanta del segle XIX, des la rajola de mostra de Jourdan, Terrada i Gelbert fins a l’activitat dels Pujol, que continuen produint jaspiats, greques o entrellaçats i estrelles de vuit puntes àrabs, petjades del passat mudèjar i del gòtic i el Renaixement català, valencià, de Talavera de la Reina o de Toledo i Sevilla, com del barroc o també dibuixos provinents de gramàtiques d’ornamentació, com a llenguatge de transmissió de modernitat, o que eren còpia de dissenys d’altres competidors de l’Estat i estrangers, al costat de l’estilització modernista, de la qual és exemple.</div><div>Els materials i les tècniques de l’arrimador són els del moment a Catalunya. Terra calcària, d’argila blanca, premsada al timbre. Sobre el bescuit o primera cocció a 980-1.000ºC, s’aplicava una coberta d’esmalt blanc opac acolorit amb òxids, colorants o pigments que, en segona cocció, desenvolupaven la coloració aplicada amb pinzellades resseguint les trepes, papers encerats on hi havia retallat el dibuix que calia traspassar a la rajola. Les rajoles de la primera industrialització dels seixanta del segle XIX eren fetes a mà. Als setanta, generalment a Catalunya no tenien canaletes al revers, en contraposició a la producció de Castelló i València. Ara bé, les peces de les dues procedències d’aquest arrimador en tenen, i algunes, una creu en relleu manual, que in- dicava la posició dins el forn.</div><div>Bru va contribuir a difondre l’estilització modernista. En les dues possibilitats que ofereix Bru llueixen motius florals de vuit pètals i dibuixos vegetals estilitzats i entrellaçats sense deixar espai buit de decoració. La combinació dels tres dibuixos amb les fulles en relleu la trobem al distribuïdor i segon passadís de la segona planta de la casa Lleó Morera de Barcelona i al cosidor de la primera planta de la casa Navàs de Reus, de Domènech i Montaner. I Bru també és l’autor dels dibuixos d’estilització modernista seriada d’escarola i flor de saüc dels arrimadors 19 i 28 del catàleg de la fàbrica espluguina, i molt probablement també dels models de raïms i d’arrels, aplicats a la casa Navàs. I dels projectes d’arrimadors de peixos, dibuix imperi i del dibuix de campanetes.</div><div><div>Altres dibuixants també divulgaren el color i el llenguatge que es produïa arreu d’Europa. Alexandre de Riquer, Joan Baptista Alòs, Antoni Saló, Adrià Gual o Ferran Xumetra treballaren amb La Rajoleta. El catàleg comercial de la fàbrica espluguina trobat incomplet traspua el reconeixement del dibuix dels arquitectes per davant de la feina dels dibuixants coetanis, i, tot i que l’AMEL conserva algun projecte signat, no n’és consignada l’autoria. És el cas del model de Bru per al menjador de l’Institut Pere Mata (núm. 30). Amb tot, s’hi reconeix l’autoria del projecte d’Adrià Gual (núm. 17), potser pel fet que quan s’edita el catàleg era un reconegut dramaturg. El cert és que Bru també era un mosaïcista valorat. La relació de Bru amb Esplugues es resultat del seu treball amb Lluís Domènech i Montaner, que hi encarregava treballs, com a mínim, des del 1889 per al Palau Ramon Montaner de Barcelona, o des del 1890 per al Seminari de Comillas, realitzats tots dos amb la col·laboració d’Antoni M. Gallissà.</div><div>Aquest model que presenta el museu va poder veure’s a la V Exposició Internacional de Belles Arts i Indústries Artístiques, al Palau de Belles Arts de Barcelona el 1907 (núm. inv. 836 i 838). La recuperació d’aquest arrimador concret amb el model de centre floral sense les fulles en relleu, una de les dues combinacions possibles proposades pel seu dibuixant, aplicat en el pati del Palau del Baró de Castellet, al carrer Montcada, número 17 (un dels cinc palaus que formen l’actual Museu Picasso de Barcelona), quan hi residia la família Rius, i on s’ensenyava, va tenir lloc el 17 de març del 1970. Fou aleshores quan ingressà al Museu de Ceràmica.</div><div>Pia Subias</div></div>
Història de l’objecte
Procedeix del Palau Baró de Castellet (C. Montcada 17) en motiu de les obres d'ampliació del Museu Picasso. Havia estat dipositat al Museu d'Esplugues de Ll. S'ha remuntat l'arrimador per l'exposicó Extraordinàries. El sobrant ha estat guardat junt a MCB 836-838 (mateix model)
Bibliografia
Lluís Bru, fragments d’un creador. Els mosaics modernistes, a Can Tinturé. Col·lecció de rajola de mostra Salvador Miquel
Can Tinturé. Col·lecció de rajola de mostra Salvador Miquel
La Casa Navàs de Lluís Domènech i Montaner, 157-165
El Modernisme. A l’entorn de l’arquitectura
La ruta de la ceràmica, 154-170
Cerámica española. Summa Artis
Butlletí Informatiu de Ceràmica, 28-30
Butlletí Informatiu de Ceràmica, 23
Tradición y modernidad: la cerámica en el modernismo. IX Congreso Anual de la Asociación de Ceramología. Actas del Congreso celebrado en Esplugues de Llobregat, 29-31 d’octubre de 2004, 253
La casa museu Domènech i Montaner i les seves col·leccions d'art, 20, 20