Portrait de Marianne
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | placa |
|---|---|
| Títol / Nom propi | Portrait de Marianne |
| Autors / participants |
Vilató i Ruiz, Xavier (1921 - 2000) / artista Buchtal Keramic / producció / fabricant de la rajola Terre et Feu (Roger Vigeant) / producció / cuita de la rajola |
| Lloc d’execució | París |
| Datació | 23/10/1986 |
| Dimensions | 24 x 24 cm |
| Material | pisa |
| Material / tècnica | Pisa policromada |
| Inscripcions | data, 23 X-86, esgrafiat al cabell |
| Ingrés | donació família Vilató Ruiz, 2013 |
| Número registre | MCB 155071 |
Descripció
Vilató va iniciar la seva carrera artística l’any 1939, però va ser durant la seva estada a París, entre els anys 1945 i 1946, quan va desenvolupar el seu propi llenguatge —figuratiu i lliure— caracteritzat per una temàtica personal, la del seu entorn més immediat, que va immortalitzar amb traços estilitzats i frescos i amb colors mediterranis, influència de les seves estades al Migdia francès i a la seva propietat Lo Monpeán, al sud d’Alacant. Vilató va desenvolupar pràcticament totes les facetes artístiques: pintura, escultura, gravat, dibuix, il•lustració, ceràmica, cartons per a tapissos, vitralls i coures. L’any 1955 va experimentar per primera vegada amb la tècnica de la ceràmica a la Poterie Madoura de Valauri (França), on va treballar Picasso, el seu oncle. L’any 1986, l’arquitecte Gérard Thurnauer li va encarregar la decoració dels habitatges socials que havia projectat per al municipi de Torcy, a prop de París, amb plafons de rajoles de gran format de la fàbrica alemanya Buchtal Keramik de Schwarzenfeld. Els va començar a decorar a Lo Monpeán i els va acabar al seu estudi del bulevard Raspail de París. La cocció va tenir lloc als forns de l’estudi Terre et Feu de Roger Vigeant, a París. Durant aquesta època també va decorar les tres rajoles conservades al Museu del Disseny (MCB 155071, MCB 155072 i MCB 155073) amb els temes que més l’interessaven; en aquest cas, el retrat de la seva esposa Marianne: “el retrat de la dona estimada sempre és una obra mestra”. María Antonia Casanovas
Història de l’objecte
Procedent de la col·lecció de Marianne Vilató